Fira Mediterrània: Espectacles que qüestionen el mandat cisheteronormatiu

El fado ocupa a Portugal un lloc preeminent, gairebé sagrat. Per bé que hi ha artistes que dediquen esforços per renovar-lo musicalment, encara hi ha qui l’associa a homes afectats cantant històries tristes, binàries.

Quan João Caçador i Lila Tiago anaven fent-se grans, sentien que en el fado no hi trobaven un lloc, que no hi podien accedir d’una manera plena. «Com a persones fora de l’armari, notàvem que no hi encaixàvem».

Quan portaven vint anys així, van decidir crear el seu propi espai. «És el que sempre ens sol passar a les persones queer, que ens hem de buscar la vida», expliquen. 

El 2017 va néixer Fado Bicha amb la idea d’establir un punt de trobada entre el seu món i una música que s’ha convertit en element d’identitat nacional portuguesa.

«És un projecte que desafia les lògiques, tant temàtiques com musicals», explica Tiago. Van començar en un petit bar de Lisboa i de mica en mica han anat creant un repertori propi.

«Les tradicions han estat sempre lligades a la normativitat. Quan s’ha recollit la memòria oral, les persones com nosaltres n’hem quedat fora. Això ha passat a Portugal i arreu del món, amb el fado i altres estils de música. Per això hem volgut crear una ancestralitat queer, revisar l’herència colonial del nostre país i reflexionar sobre el futur».

Ara són l’única banda de Portugal que treballa en aquesta direcció, almenys d’una manera explícita. «A Portugal hi ha molts artistes queer, també en el món del fado. Però aquestes vivències no tenen una repercussió ni en la lletra ni en la música».

Uneixen dos mons que no s’ajuntaven de manera explícita. «Fent aquest pas estem destruint la sacralització que té el fado».

La seva proposta coincideix en el temps amb la revaloració que viu d’una manera més genèrica la música tradicional a Portugal. «És un canvi que estem notant en els últims cinc anys. Fins fa poc era vist amb un cert desdeny», matisen.

El camí encara està per fer. «Les programacions musicals segueixen sent molt conservadores. El 90% de les persones que canten són homes. Si ja les dones cis no poden accedir-hi... imagina la resta», afegeixen.

En portuguès i català

Divendres van ser a El Sielu de Manresa, on ahir actuava la Pongo, que va omplir la sala. Van presentar el seu segon disc, Ocupação, on canten a dones trans, treballadors sexuals i als homes heteroflexibles que busquen trobades casuals al Grindr. Les lletres de les seves cançons son en portuguès, però com que era la primera vegada que actuaven a Catalunya, van fer també una traducció en català, gràcies que Lila Tiago va fer un Erasmus a Barcelona.

«Segur que hi havia moltes altres coses a fer un divendres a la nit a Manresa, així que gràcies de veritat per venir!», deien amb humor.