L'herbari de Pius Font i Quer canvia de casa després de 109 anys

Deu voluminosos arxivadors de color negre, etiqueta gastada i 628 mostres de plantes al seu interior: aquest és el llegat de Pius Font i Quer que, en forma d'herbari de la flora de la comarca, sortirà de la biblioteca del Centre Excursionista de la Comarca del Bages cap al Centre de Biodiversitat Vegetal de la Universitat de Barcelona per garantir-ne una millor conservació després d'estar-se 109 anys custodiat als prestatges de la sala de lectura de l'entitat manresana. Aquest matí, el president del centre, Melcior Serra, i l'alcalde Marc Aloy han signat la cessió en comodat i de forma gratuïta per vint anys a l'Ajuntament de la Flora del Bages que l'eminent botànic va presentar com a tesi doctoral el 1914 amb el títol Ensayo fitotopográfico del Bages.

"Els herbaris antics tenen avui en dia molt interès perquè ens ajuden a estudiar el canvi climàtic i l'atmosfera", ha explicat Florenci Vallès, biòleg i autor de l'inventari en línia de l'herbari, que es pot consultar lliurement a la web https://herbarifontiquer.cat. "A través de les mostres de les plantes que contenen aquests herbaris veiem com la proporció de carboni i nitrogen ha canviat", ha afegit.

Així mateix, l'estudi de treballs de gran valor com el que va realitzar Font i Quer, nascut a Lleida el 9 d'abril del 1888, però veí de Manresa des dels quatre anys i fins que va anar a Barcelona a fer els estudis universitaris, serveix per conèixer com era la flora de la comarca fa poc més d'un segle. "Hi ha espècies que ara són ben comunes al Bages però en temps de Font i Quer eren considerades rares, com per exemple el freixe de fulla petita", ha apuntat Vallès: "és un arbre que vol les millors terres, i el 1909 aquí tot eren conreus, no hi havia lloc per a arbres com aquest".

L'exhaustiu herbari contingut en els deu volums inclou 628 mostres de plantes assecades corresponents a 618 espècies, cadascuna d'elles identificada i descrita. Pius Font i Quer, a qui la ciutat de Manresa va nomenar fill adoptiu i va donar el nom al segon institut que s'hi va construir, va recollir en el seu treball de doctorat la flora vascular del Bages indicant les localitats on es podia trobar, l'abundància i els mesos de l'any en què es podien observar. De les 618 espècies, 609 estan representades amb una mostra, 8 en tenen dues i 1 n'incorpora 3. Així mateix, el gruix de totes aquestes espècies estan agrupades en 345 gèneres, agrupats en 82 famílies.

Pius Font i Quer va ser un dels membres fundadors del CECB i la seva estima per l'entitat va fer que hi deixés dipositat l'herbari malgrat que va fer carrera professional a Barcelona, on va impulsar la creació de l'Institut Botànic. El treball Flora del Bages viatjarà pròximament a la capital catalana perquè se'n faci càrrec el Centre de Documentació de la Biodiversitat Vegetal (CedocBiV), del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona.

L'acord de cessió en comodat per vint anys inclou una clàusula segons la qual, si cap de les dues parts s'hi oposa, l'herbari passarà a ser propietat de l'Ajuntament d'aquí a 60 anys.

"El treball que va fer Font i Quer es conserva relativament bé, però ara estarà en les millors condicions", ha dit Melcior Serra. Marc Aloy, per la seva part, ha valorat "la tasca ingent" que va realitzar el científic i ha tingut paraules d'agraïment per les persones que han fet possible la digitalització, Xavier Ferrer, Teresa Torra i Florenci Vallès. "Quan van venir els tècnics de la UB a mirar-s'ho van dir que s'havia fet una feina molt important", ha revelat l'alcalde.

Els membres de la directiva presents a l'acte han recordat, tot remenant documentació, que les primeres converses per cedir el fons de Font i Quer daten del 1980, quan l'entitat va complir 75 anys. "Hi havia la voluntat de divulgar el nostre patrimoni i posar-lo a l'abast de la ciutadania", ha comentat Serra. Han passat més de quaranta anys, però bé està el que bé acaba.