Rosa Vergés, Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2024

L'Acadèmia del Cinema Català reconeix una cineasta "clau" en el relleu del cinema espanyol als anys noranta

Rosa Vergés, Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2024

Rosa Vergés, Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2024 / Arxiu particular

ACN

L'Acadèmia del Cinema Català ha distingit Rosa Vergés amb el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2024. Els membres de l'acadèmia subratllen que la guardonada ha estat "una directora pionera quan no hi havia directores" i que va obrir el camí de les cineastes que han arribat en les dècades posteriors. També se li reconeix un "activisme cinematogràfic incansable" o el fet d'haver defensat "amb insistència" la professió i la presència de les dones al cinema "des de diferents altaveus institucionals".

La directora, realitzadora i guionista de cinema i televisió, membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català des del 2021, rebrà el guardó en el marc de la gala dels Premis Gaudí d'aquest any, que tindrà lloc el diumenge 4 de febrer.

Rosa Vergés és la primera dona cineasta a rebre el màxim reconeixement de la professió, que havia distingit fins ara la trajectòria de Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Ventura Pons (2015) i Francesc Betriu (2020).

També han recollit l'estatueta actors i actrius com Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019) i Carme Elías (2021), el director de fotografia Tomàs Pladevall (2022) i el cronista cinematogràfic Jaume Figueras (2023).

La seva trajectòria

Llicenciada en Història de l'Art el 1976 per la Universitat de Barcelona, Vergés va completar la formació a la Sorbona de París. Després va ser actriu de Dagoll Dagom, tasca que compaginava amb l'escriptura de guions i amb la col·laboració amb directors de cinema com Vicente Aranda o Bigas Luna.

També va treballar durant vuit anys com a script, guionista, directora artística i ajudant de direcció amb cineastes com J. A. Salgot, Francesc Betriu, Agustí Villaronga, Francisco Rovira Beleta o Francesc Bellmunt, amb qui va coescriure 'Un parell d'ous' el 1985.

L'Acadèmia destaca que en la dècada dels noranta Vergés va formar part de la generació que protagonitzaria un relleu "important" al cinema espanyol, al costat de noms com Álex de la Iglesia, José Luis Guerín, Julio Medem, Chus Gutiérrez, Ana Díez o Enrique Urbizu.

La primera pel·lícula com a directora, 'Boom Boom' (1990), li va valdre un Goya a millor direcció novella, el Premi Nacional de Catalunya, el Premi Sant Jordi de Cinematografia i el Fotogramas de Plata. La filmografia es completa amb 'Souvenir' (1994), 'Tic Tac' (1997), 'Iris' (2004) i 'La senyoreta Júlia', peça que forma part de l'obra col·lectiva sobre Maria Mercè Marçal 'Ferida Arrel' (2012).

En el camp del documental ha dirigit 'El Pavelló de la República', guardonat amb el Premi Nacional de Catalunya, 'Barcelona, Negatif et Positif', per a Canal Plus France; 'Alberti, un poeta en la calle'; la peça multidisciplinar i col·lectiva 'García Lorca: De Granada a la Luna' o 'L'Eixample Cerdà', illes en xarxa, entre d'altres. També ha dirigit capítols per a les sèries 'Per què serveix un marit' per a TVE i l'europea 'Histoires de famille: Maresme' per a ARTE. A més ha realitzat diversos audiovisuals institucionals i espots publicitaris.

Rosa Vergés té també una extensa trajectòria en la direcció artística de muntatges teatrals i musicals, entre els quals es troben les cerimònies de l'arribada de la Torxa Olímpica a Barcelona el 1992, la gala de la catorzena edició dels Premis Goya, celebrada a Barcelona el 2000, o 'El somni de l'aigua', per al Pavelló de Catalunya a l'Exposició de Saragossa, el 2008.