Eduard Ventura reviu a escena amb l’Esbart Dansaire Santvicentí

Ventura. Aquest és el títol de l’espectacle que estrenarà dissabte l’Esbart Dansaire Santvicentí per tancar els actes del seu 75è aniversari. Un títol que, directament, fa referència a un homenatge que quedava «pendent», centrat en la figura de qui va ser el coreògraf que va propiciar «un canvi de mentalitat» en l’esbart, el rubinenc Eduard Ventura, que els va empènyer a la creació de produccions pròpies, explica Lluís Oliveras, ideòleg del muntatge i director de la formació. Eduard Ventura, que va morir prematurament el 2011 als 50 anys, va exercir de coreògraf a l’Esbart Dansaire Santvicentí, del 1989 al 1992.

«Fins llavors», apunta Oliveras, «ballàvem coreografies d’altres esbarts. El pas de Ventura va marcar un abans i un després». Si el 70è aniversari de l’entitat va servir per dedicar-lo a tothom qui en formava part, diu Oliveras, aquesta vegada, la commemoració recordarà especialment Ventura però, també, «tothom qui ha participat de l’esbart i que ara ja no és amb nosaltres». Ventura s’estrenarà dissabte (21 h) al teatre Conservatori de Manresa.

I la millor manera d’homenatjar el coreògraf és ballant les seves creacions i ensenyant «el seu llegat» en un muntatge que vol simbolitzar el camí que va recórrer Ventura i, paral·lelament, l’esbart. Així, l’espectacle inclourà quatre coreografies seves: Ball rodó, estrenat el 1992, amb música de Pere Burés i figurins de Lídia Estany; Ball de la Castanya, del 1989, amb música d’Agustí Cohí i figurins d’Eduard Ventura; Ball de gitanes, estrenat el 1989 amb música d’Agustí Cohí i figurins de Maria Carbonell; i Festa de Nostra Senyora, del 1992, amb música de Manel Camp i figurins de Maria Carbonell.

L’espectacle començarà el «camí» amb Ball Rodó, apunta Oliveras, quan Ventura experimenta «la dansa més simple»; al Ball de la Castanya es mostra la seva vessant més «personal, amb força i sensibilitat, jugant amb les mans»; al Ball de gitanes s’enfronta «a la tradició, a una peça de plaça que ha de traslladar a l’escenari en un procés que sol ser complex». I, finalment, a Festa de Nostra Senyora, que culmina l’espectacle i que reconstrueix l’entorn social i festiu de les confraries de la Verge del Roser, el públic veurà el Ventura més «místic i sublim, al final del seu trajecte amb nosaltres, quan ja sabia que dirigiria l’Esbart Dansaire de Rubí». 

El muntatge lliga aquestes coreografies, explica Oliveras, a través de «càpsules musicals» que portaran a escena la figura i els sentiments de Ventura en aquest trajecte. Uns interludis amb la coreografia de Joan Maria Segura, la música del compositor manresà Miquel Coll, el text del periodista d’aquest diari,David Bricollé i la veu en off de Marta Serran.