El Mag Lari posa la cirereta a l'aniversari del Kursaal

Les ocasions especials requereixen celebracions especials, com els disset anys del teatre Kursaal de Manresa, l'aniversari previ a la majoria d’edat. I qui millor per acompanyar la fita que algú que el va veure néixer. Josep Mª Lari, el Mag Lari, va representar aquest dimarts -i hi torna avui dimecres, a les 18 h-, a la festa teatral manresana, el seu darrer muntatge, Strafalari, una declaració d’intencions i d'identitat però, sobretot, un espectacle per continuar badant boques i fent sortir els ulls de les òrbites. Com a ajudant seu, l'actor manresà Andreu Mauri.

El Mag Lari ha deixat de banda aquells muntatges més opulents i complexos per tornar a una encertada i ben trobada proximitat i complicitat amb l’espectador. Números de màgia més petits però que conformen una certa narrativitat que fa créixer l’entesa entre el mag i el públic. Tot un encert malgrat que, a la funció de dimarts, ell mateix deia que semblava que estigués sol, ja que ningú responia les seves preguntes o si entenien el que els havien demanat. "Sembleu figures d’un museu de cera! Que pugin la calefacció així us moureu ni que sigui de costat", va dir. Aquella fina ironia i sornegueria present al llarg del muntatge i que troba còmplices des de bon començament. Potser no contestaven però el degotall de rialles va ser constant.

A tots els muntatges es pot dir que el Mag Lari troba bons col·laboradors. Dimarts, va tornar a passar, però sense cap mena de dubte va destacar la presència de la Sansa, una petita espectadora de set anys que es va convertir en una improvisada ajudant del mag. I es va endur, gairebé sense demanar-ho, una sincera i calorosa ovació, per la seva compromesa ajuda durant l’espectacle. Li va robar el cor a tothom.

Strafalari és un muntatge en la línia dels anteriors de Josep Mª Lari però sempre amb una constant que enganxa, que sorprèn, que converteix, sense cap mena de dubte, la cosa més efímera en autèntica màgia. I ara fa aquest gir de proximitat amb el qual la història més íntima emociona. Qui digui que és un truc, no cal que hi vagi. Amb ell, creure per uns instants que la màgia existeix, és possible.