El CaixaForum repassa 5.000 anys de creences espirituals al voltant de la dona i la feminitat

El CaixaForum Barcelona acull fins al 16 de juny l'exposició Venerades i temudes. El poder femení en l'art i les creences, una mostra que recorre la influència espiritual femenina al llarg de la història i de sis continents i explora el paper que deesses, dimonis, bruixes i altres éssers espirituals tenen en la identitat de gènere i en les diferents percepcions del que és femení arreu del món. La col·laboració amb el British Museum repassa 5.000 anys de creences espirituals al voltant de la dona i la feminitat amb peces ancestrals i contemporànies. Hi ha 166 objectes i obres històriques des de la prehistòria fins al segle XXI en diàleg amb artistes contemporànies.

La mostra proposa una reflexió sobre els estereotips del poder femení i la feminitat, i presenta peces icòniques com la figura de Sekhmet, així com obres d'art de Marina Abramovic, Anna Mendieta i Niki de Saint Phalle.

Després d'estrenar-se a Madrid, la mostra arriba a Barcelona amb la perspectiva de múltiples religions i sistemes de creences, preses de totes les èpoques i arreu del món. L'exposició pren com a punt de partida els éssers espirituals, forces i deïtats que es representen en l’art com a dones o que es veuen com una encarnació del que és femení, bigènere o sensegènere.

S'hi poden veure representacions del poder femení i objectes de culte i s'assenyalen moments rituals de les diferents creences i discuteix la seva influència sobre la vida de les persones en les cultures del passat fins avui.

Un cop arriba a la sala d'exposicions, el visitant pot veure representacions del poder femení tan diferents com un bust de Minerva, una figura de Bodhisattva Guanyin, una màscara de ball de Taraka, de Bengala Occidental, o una Oshun en la cultura ioruba de Nigèria.

Es tracta de deesses, esperits, dimonis i santes que, al llarg dels segles, han ocupat un lloc central en les creences de moltes cultures.

Les imatges que es poden veure parlen del desig humà de sentir-se segur i orientar-se, dels cicles naturals de la fertilitat i de la continuïtat de la vida. Personifiquen el desig i la passió, el caos i l’harmonia. S’associen amb bruixeries i maleficis, representen la independència femenina i, o bé són fonamentals per a la societat, o bé se’n situen al marge.

Són una font d’autoritat i lideratge que posen al servei de la comunitat. Encarnen l’amor incondicional, la compassió i la salvació. Són venerades i, al mateix temps, temudes.

El visitant rep l'encàrrec de tenir un paper actiu en la visita i se'l convida a reflexionar sobre per què en algunes cultures certes forces i poders es representen amb imatges femenines i què diu això sobre la feminitat, l'autoritat femenina i el gènere.

L'exposició compta amb cinc àmbits diferents que tracten temes de significat universal des del punt de vista de les creences i de les experiències humanes. A cada secció s’apleguen objectes espirituals de diferents cultures i períodes de la història, a la recerca de punts en comú i també de contrastos.

Les peces històriques estableixen un diàleg amb les obres d'art contemporani. Davant aquest joc dialèctic, moltes artistes contemporànies es proposen anar més enllà, dissoldre les fronteres i pensar el paper de la dona des de la perspectiva d’un món més igualitari.

L'exposició ha estat comissariada per la comissària i responsable de desenvolupament de contingut d'exposicions internacionals del British Museum Belinda Crerar, i l'assessora curatorial de la selecció d'obres contemporànies Rosa Martínez.