La Berlinale premia quatre produccions catalanes

El festival de cinema de la capital alemanya lliura l'Os d'Or a la realitzadora franco-senegalesa Mati Diop per un documental sobre l'espoli del patrimoni de Benín

Isabelle Huppert va ser reconeguda amb el premi a la millor interpretació

Isabelle Huppert va ser reconeguda amb el premi a la millor interpretació / FOTOGRAFIA PROMOCIONAL

Esteve Soler

Aquest dissabte es va tancar la darrera edició de la Berlinale. I com ja havia passat els dos darrers anys, el cinema català va tenir un pes molt especial en el palmarès. Malgrat no participar en la secció oficial, com sí van fer Alcarràs, i 20000 especies de abejas, les 4 produccions catalanes d’enguany van sortir premiades: Reinas, de Klaudia Reynicke, amb el premi del jurat al millor film a la secció Generation Kplus; a Panorama, Memorias de un cuerpo que arde, d’Antonella Susasassi, va recollir el premi del públic; a la secció Forum, The human hibernation, d’Anna Cornudella, va merèixer el premi de la crítica; i tot plegat mentre a Generation 14plus el millor curt era per a Cusa Sana, de Lucía G. Romero. En definitiva, un èxit rotund per al cinema femení de casa. 

Respecte els guardons de la secció oficial, l’Ós d’Or al millor film l’ha obtingut un dels films predilectes de públic i crítica, Dahomey, de la realitzadora franco-senegalesa Mati Diop, qui ja va guanyar el gran premi del jurat a Canes fa quatre anys amb el seu celebrat debut Atlantics. Amb Dahomey, l’Ós d’Or de Berlin recau per segon any consecutiu en un documental, després d’En el Adamant l’any passat, en aquesta ocasió, sobre un grup d’obres d’art que els museus francesos van robar al regne de Dahomey, avui Benin, en una nova mostra dels abusos del colonialisme europeu. Hong Sangsoo, un habitual del palmarès d’aquest festival, s’endú el segon guardó en importància amb A traveller’s needs, comèdia de subtext txekhovià en el seu inconfundible estil, que protagonitza una encertada Isabelle Huppert. I el tercer premi també cau en la influència francesa, en aquest cas, la de Bruno Dumont, qui amb Empire ha fet una paròdia de Star Wars emplaçant la seva versió de l’imaginari de George Lucas en una modesta localitat de la Costa Blava. Per acabar, destacar també els premis a millor director per al dominicà Nelson Carlos de los Santos Arias, per Pepe, i en els apartats d’ interpretació Sebastian Stan, per A different man, i Emily Watson, per Small things like these.