Radiografia d’una catarsi

Per entendre la gran feina que fan alguns festivals de cinema només cal veure casos com els de Silent Land. En condicions normals, una producció polonesa d’una directora jove i debutant potser no hauria trobat distribució als cinemes de fora del seu país, però gràcies al seu pas per mostres com les de Chicago i Toronto ha acabat convertint-se en un títol molt esperat.

I no és estrany, perquè el film dirigit per Aga Woszczynska obra el miracle de posar en escena una situació aparentment costumista i no especialment original que t’acaba arrossegant cap a totes i cadascuna de les seves reflexions. Tot plegat gràcies a un sentit de la subtilesa absolutament enlluernador (és d’aquelles pel·lícules en què cada detall compta per descriure les ambivalències dels personatges) i també perquè, rere la seva aparença de radiografia més o menys tradicional d’una relació, s’hi amaga un relat molt més profund que també tracta les desigualtats socials i aquelles sensacions que ens porten a convertir el malestar emocional en una bomba de rellotgeria.

Els protagonistes de Silent Land són Adam i Anna, una parella aparentment perfecta que es disposa a passar uns dies de vacances en una illa italiana. Han llogat una casa i hi arriben amb la intenció de no fer altra cosa que entregar-se al descans i l’hedonisme. Però les expectatives comencen a torçar-se quan descobreixen que la piscina no funciona a causa de la falta d’aigua que hi ha a la zona. Obsessionats amb tenir les vacances somiades, aconsegueixen que un tècnic local vagi a la casa per arreglar la piscina. Però la presència constant i a vegades incoherent d’un desconegut crea una estranya inquietud, també entre ells. Fins al punt que aquesta sensació d’inseguretat porta la seva relació a terrenys del tot inesperats.

Rodada amb una gran atenció al detall, el film destaca per seva manera d’introduir elements desestabilitzants fins i tot pertorbadors, la crueltat amb què aborda els matisos dels personatges i l’extraordinària feina de la seva parella protagonista, Dobromir Dymecki i Agnieszka Zulewska. Al seu costat destaca la presència de Jean-Marc Barr, actor francès que s’ha tornat de culte gràcies a títols com Europa, El gran azul, Too Much Flesh i Bailar en la oscuridad.