'La zona de interés' desbanca 'La societat de la neu' i s'imposa amb l'Oscar a millor pel·lícula Internacional

L'Acadèmia de Hollywood ha fet bons els pronòstics i ha revalidat la norma no escrita que quan un film està doblement nominat a l'Oscar a millor pel·lícula i a millor film internacional s'imposa com a mínim en la segona categoria. D'aquesta manera, ha entregat l'Oscar a millor pel·lícula internacional a 'La zona de interés', de Jonathan Glazer, deixant sense opcions 'La societat de la neu', de Juan Antonio Bayona, que tornarà de Hollywood amb les mans buides, ja que tampoc ha pogut recollir l'estatueta a millor maquillatge i perruqueria. L'altra candidata amb ADN català, 'Robot dreams', de Pablo Berger, tampoc s'ha pogut aixecar del pati de butaques del Dolby Theater de Los Angeles per recollir l'estatueta a millor pel·lícula d'animació.

La recreació que 'Jota' ha fet del cas real dels supervivents de l'avió que es va estavellar els anys 70 als Andes compartia nominació amb 'Yo capitán', de Matteo Garrone; 'Perfect days', de Wim Wenders'; i 'Sala de profesores', d'Ilker Çatak.

A diferència dels Globus d'Or i dels Critics Choice Awards, 'La societat de la neu' no s'ha hagut d'enfrontar als Oscars a 'Anatomia d'una caiguda', de Justine Triet, el film que va frustrar les aspiracions del director català en els premis de ressò internacional celebrats fins ara.

Bayona rememora un cas de ressò internacional

El també director de 'El orfanato', 'Lo imposible' o 'Un monstre em ve a veure' es basa en el llibre de Pablo Vierci per acompanyar els supervivents de l'accident d'avió durant els 72 dies de lluita per tornar a casa. Un viatge a la foscor que parla de l'ésser humà des d'un lloc "molt lluminós", segons definia el mateix cineasta en una entrevista amb l'ACN des de Venècia.  

Com la pràctica totalitat de la seva cinematografia, J. A. Bayona torna a col·locar els seus protagonistes davant l'abisme de la mort, en una trama que se situa al valle de las Lágrimas, a la frontera entre Xile i l'Argentina -que ha recreat entre Terrassa, Sierra Nevada i els Andes reals-, la zona on va quedar prostrat el fusellatge de l'F571 estavellat l'octubre del 1972.

Un total de 29 passatgers dels 45 que viatjaven a bord de l'aeronau -la majoria, membres d'un equip de rugbi- van sobreviure a l'impacte i 16 aconsegueixen tornar a casa sobrevivint, entre altres motius, gràcies als cossos dels companys morts. El llargmetratge rememora així un cas real que va donar la volta el món i que Bayona retrata com una defensa de la vida enfront un destí que els ha abandonat del tot.

Candidata més vista a l'Oscar Internacional

Juan Antonio Bayona ha aixecat amb 'La societat de la neu' un projecte cinematogràfic majúscul amb un pressupost rècord en la cinematografia catalana i espanyola. El títol arribava als Hollywood acomodada en el podi dels títols més vistos a tot el món aquest any a Netflix, amb prop de 93 milions d'espectadors. En les primeres nou setmanes de l'any, s'han reproduït 226 milions d'hores de la història de supervivència que acompanya un equip de rugbi uruguaià en l'accident d'avió del 1972 als Andes. La pel·lícula aterra als Oscars no només esperonada per Netflix, sinó també per gairebé mig milió d'entrades de cinema venudes als cinemes, amb una recaptació de 3,5 milions d'euros arreu d'Espanya. També lidera amb escreix el rànquing de pressupost, d'uns 60 milions d'euros, prop de cinc vegades més que les competidores.

Concretament, a Netflix 'La societat de la neu' es va situar tercera en el rànquing del 2024 amb 89,1 milions d'espectadors fins al 18 de febrer, només superada per la pel·lícula 'Lift' (98,9 milions) i la sèrie 'Fool me once' (90,5 milions).

La cinta de Bayona va sumar 22,9 milions d'espectadors la primera setmana de gener, quan va començar a estar disponible a la plataforma, i es va situar segona del rànquing global d'aquells set dies, segons dades oficials de la mateixa companyia. Una posició que va mantenir la segona setmana (28,1 milions), mentre que la següent, va ser tercera (13,4 milions). Durant la quarta setmana va passar a ser sisena (10,6 milions), i en les últimes cinc setmanes ha aglutinat 17,9 milions més. En el panorama mundial de pel·lícules en llengua no anglesa, no ha baixat encara del top 10 cap setmana i, a Espanya, el títol no va baixar del podi de pel·lícules en les set primeres setmanes en què ha estat al catàleg.

'La societat de la neu' també ha venut 508.700 espectadors als cinemes espanyols des de la seva estrena el desembre passat, segons l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) del ministeri de Cultura. La recaptació per aquestes entrades venudes ha estat de 3,49 milions d'euros, mentre que el pressupost de la pel·lícula s'estima en més de 60 milions d'euros, segons el web especialitzat The Movie DB.

La cinta de J. A. Bayona és el llargmetratge més exitós a les sales espanyoles d'entre les nominades a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, superant 'Perfect days' (192.530 espectadors), 'La zona de interés' (135.860), 'La sala de profesores' (91.260) i 'Yo capitán' (37.552).

Un pressupost de rècord en l'Oscar Internacional

També supera amb escreix els pressupostos de les seves competidores a l'estatueta daurada, segons dades de The Movie DB i IMDB. Concretament, 'Yo capitán' va suposar una inversió de 11,2 milions d'euros; 'Perfect days' prop de 13 milions; i 'La zona de interés', 13,9 milions. De 'La sala de profesores' no hi consten les dades.

En cas de guanyar, la pel·lícula de Bayona seria la més cara de totes les que s'han emportat la prestigiosa estatueta daurada l'última dècada i superaria també grans produccions com 'La vida és bella', 'Tigre i drac' o 'El laberinto del fauno', d'entre 18 i 16 milions d'euros de pressupost. 

Malgrat aquestes xifres, no és el film més car de la trajectòria cinematogràfica de J. A. Bayona, que amb 'Jurassic World: el regne caigut' bat el seu rècord, amb uns comptes que van escalar fins als 157 milions d'euros. Els seus dos projectes anteriors, 'Un monstre em ve a veure' (39,7 milions d'euros) i 'Lo imposible' (41,6 milions) es van quedar molt per sota. La seva òpera prima, 'L'orfenat', va costar només poc més de 3 milions d'euros.

El fet que 'La societat de la neu' estigués disponible a Netflix només tres setmanes després de la seva estrena a les sales ha pogut tenir impacte en la comparació de les entrades venudes respecte la resta de pel·lícules de Bayona. L'última ha reunit mig milió d'espectadors, una xifra que es queda curta al costat de 'L'orfenat' (4.420.987), 'Lo imposible' (6.129.976), 'Un monstre em ve a veure' (4.613.696) i 'Jurassic World: el regne caigut' (3.878.145).

Pel que fa a les nominades a la categoria de perruqueria i maquillatge, la de Bayona és la segona més vista als cinemes de l'Estat, només per darrere d''Oppenheimer' (3.124.550), i superant 'Pobres criaturas' (542.701), 'Golda' (22.298) i 'Maestro' (10.866). Tant 'Oppenheimer' com 'Maestro' superen el pressupost de la peça del cineasta català, segons IMDB.