Jordi Sánchez treu suc d’un personatge carregat de prejudicis

Atresplayer reprèn en forma de sèrie la història de la pel·lícula «Señor, dame paciencia», amb un elenc en què només repeteix el protagonista

Els protagonistes de la comèdia «Señor, dame paciencia» | ATRESMEDIA

Els protagonistes de la comèdia «Señor, dame paciencia» | ATRESMEDIA / marisa de dios. barcelona

Marisa de Dios. Barcelona

Fa quatre anys, Jordi Sánchez va protagonitzar la pel·lícula de l’estiu Señor, dame paciencia, una comèdia en què encarnava un personatge, el Gregorio, amb certes reminiscències (per la seva tossuderia i la seva estretor de mires) al seu paper més famós a la televisió, l’intransigent Antonio Recio de La que se avecina. L’èxit del film va fer que Atresmedia apostés per aquesta història i que decidís ampliar-la i donar-li forma de sèrie, amb el mateix títol, i avui diumenge l’estrena a la plataforma de pagament del grup Atresplayer Premium i pròximament es podrà veure en obert a través d’Antena 3.

Tot i que el punt de partida de les dues produccions és el mateix, un banquer pare de família nombrosa que viu al barri madrileny de Salamanca i es queda viudo, hi ha moltes diferències entre la sèrie i la pel·lícula. La més significativa és que només repeteix l’actor protagonista, Sánchez. Tant la seva difunta dona com els fills canvien de cara, alhora que adopten personalitats diferents. «No ha estat estrany reprendre el personatge perquè ara hi ha un punt d’inflexió que no hi havia abans: és un senyor que es queda sense feina i sense casa i se l’han de repartir entre els seus quatre fills. Per això per a mi ha estat com fer una cosa nova, malgrat que és el mateix personatge i part d’una mateixa realitat», afirma l’actor sobre aquesta comèdia composta de vuit episodis de 50 minuts.

El seu Gregorio de Señor, dame paciencia comparteix amb Antonio Recio el mateix caràcter reaccionari, ultraconservador i carregat de prejudicis, així com la seva tossuderia a l’hora d’acceptar altres punts de vista, tot i que remarca que en aquest cas és «menys paròdic». Sobre el paper, personatges així sembla que estarien cridats a provocar rebuig en l’espectador, però ell sempre ha sabut donar-los el toc just perquè l’audiència n’apreciï la comicitat i fins i tot els agafi afecte. «El públic identifica aquests personatges amb gent més o menys pròxima. Són reconeixibles, són per tot arreu», diu l’actor, per a qui aquest rodatge sempre estarà marcat per l’aturada que va patir per culpa de la seva hospitalització per covid.