L'escriptor Juan Manuel de Prada reivindica el llegat de l'escriptora catalana Ana María Martínez Sagi amb la biografia 'El derecho a soñar', en la qual exposa de forma extensa la seva vida i obra. De Prada assegura que s'ha ajudat d'un ampli "corpus" de fons documentals d'arreu del món per poder recrear totes les "llacunes" que faltaven de la vida de Martínez Sagi, que ella mateixa li havia explicat inicialment, en una recerca que ha durat vint anys. Aquesta obra arriba després d'una primera que ell mateix va escriure sobre la mateixa figura, 'Las esquinas del aire', tot i que és en aquesta en la qual ha aconseguit "penetrar" en la vida de l'escriptora i detallar-ne també "les parts més fosques".

La figura d'Ana María Martínez Sagi, com ho ha expressat l'autor, és "diversa i camaleònica", ja que durant els seus anys de joventut, abans de l'exili per la Guerra Civil, va participar molt activament en el món de l'esport i de les arts. Concretament, ostenta el mèrit d'haver sigut la primera dona a tot el món que va exercir un càrrec directiu a un equip de futbol, el Futbol Club Barcelona.

Paral·lelament va gaudir de gran prestigi dins el món de les lletres, amb col·laboracions i aparicions destacades a la premsa espanyola i catalana durant els anys trenta. És durant aquest temps, també, que va començar a implicar-se activament en els moviments socials i polítics de l'època, precedents a la guerra, i es va revelar com una figura "polèmica i dissident" en alguns temes com el feminisme del moment.

Una relació personal amb l'autor

Juan Manuel de Prada va conèixer Martínez Sagi de manera casual, arran d'una entrevista a l'escriptora que "li va cridar molt l'atenció". Segons les seves pròpies paraules, sempre ha estat "obsessionat amb els escriptors descartats i maleïts". D'aquest primer contacte fa més de vint anys.

Un cop va tenir recopilats molts articles i entrevistes, i s'adona que actualment està "completament oblidada", aconsegueix contactar-la, i ella accedeix a deixar-se entrevistar. D'aquí sorgeix l'anterior llibre sobre Martínez Sagi, 'Las esquinas del aire', una obra molt més narrativa i novel·lada. Més tard, De Prada s'adonarà que aquella obra està "incompleta", ja que Ana María Martínez Sagi no li havia explicat "tota la veritat".

De Prada creu que Martínez Sagi havia "edulcorat" les seves memòries i n'havia amagat episodis i fets "massa traumàtics". Per exemple, afirma, mai va arribar a explicar-li que havia sigut fotoreportera al front de l'Aragó durant la Guerra Civil espanyola, alhora que, assegura, el va enganyar dient-li que havia travessat la frontera a França com a exiliada amb Antonio Machado.

Aquest darrer fenòmen és el que De Prada ha catalogat com la "síndrome de Forrest Gump", la manera com Martínez Sagi va inventar i col·locar, al seu parer de forma falsejada, altres personatges històrics a les seves memòries per fer-les més rellevants. Això, segons l'escriptor, demostra la "trista realitat" que ella vivia, en la qual "era més important haver passat la frontera a França amb Machado, que haver sigut la primera reportera de guerra espanyola de la història".

Buscar la veritat a través dels documents

És així com decideix embarcar-se en un viatge a diversos països del món per visitar una gran quantitat d'arxius i fons documentals, intentant trobar informació per relatar de forma precisa i demostrable els passos de l'escriptora. De Prada ha assegurat que va començar la recerca amb dues cartes de Martínez Sagi i la va acabar amb més de cent.

Al llibre apareixen documents d'uns trenta arxius d'Espanya, França o els Estats Units, tot i que l'escriptor afirma que va arribar a visitar-ne més de vuitanta. Va ser a través d'aquesta minuciosa feina que va anar descobrint molts aspectes de la vida de l'escriptora, alguns dels quals "molt inesperats".

"L'única manera d'explicar una història com aquesta és penetrant en la vida i l'obra de la figura sobre la qual estàs escrivint, fent un treball de documentació i de reconstrucció exhaustiva", ha declarat l'autor.

I ha sigut precisament aquest exercici el que ha fet que Juan Manuel de Prada hagi viscut coses amb el llibre que "mai" havia viscut abans, ni, creu, tornarà a viure. Explica que gràcies als viatges que va fer va "recuperar alguns hàbits de la joventut", com el de viure a llocs modestos o no menjar durant moltes hores mentre feia llargues jornades a biblioteques o arxius. Per això declara que aquest és el llibre de la seva vida, el que l'ha "tornat als orígens" i amb el qual ha tingut una connexió "molt bonica".