On la ciutat es fa natura

EL SUD ES DESCOBREIX PUJANT DES DE L’EBRE A LA MUNTANYA

La fama excursionista de les comarques pirinenques és merescuda, però Sergi Ramis convida els lectors a descobrir molts altres paratges, sobretot a la Catalunya Nova i al sud del país. Com la ruta amb inici i final al pont de l’Estat, als peus de l’església del Roser de Tortosa, que deixa la capital del Baix Ebre i el curs del riu per anar cap a Roquetes i els boscos del seu entorn, amb pas per l’Observatori de l’Ebre, un espai per a la contemplació meteorològica i astronòmica. Són 10.5 km que culminen amb una última ascensió que val la pena, no pel seu valor paisatgístic sinó arquitectònic: el castell de La Suda, que és un parador.

«Hem de fer que la gent senti curiositat per anar als llocs», afirma l’autor: «si en un lloc hi ha un edifici modernista, ves-hi!». Ramis té clar que «no saps mai a les mans de qui caurà el llibre, si algú expert o una persona que s’inicia o que va amb criatures petites. Per això dono totes les pistes possibles, no es tracta d’enviar la gent al mig dels esbarzers si no que tinguin una experiència agradable». En aquest sentit, és important que hi hagi camins senyalitzats, però «sinó és així, ja et dic jo per on has d’anar».

La descoberta meridional de Catalunya també es pot fer a partir de caminades d’interior com la ruta panoràmica de Gandesa a la serra de Cavalls, que proposa ascendir fins a la Punta Redona i recórrer la llarga carena d’un lloc on es van dur a terme cruentes batalles durant la guerra espanyola. «Quan vaig per la meitat sud del país, acostumo a trobar-me sol», explica Ramis.

LA CATALUNYA CENTRAL ÉS UNA TERRA RICA EN CAMINS

Sergi Ramis recorda que «fa uns dies vaig encadenar la Segarra i el Solsonès fins a arribar a Cardona» i el que es va anar trobant van ser «uns paisatges espectaculars» però estava «sol, no hi havia cotxes». Pobles com «Torà, Ardèvol, la Molsosa, ... són ben bonics». I es pregunta «per què la gent no hi va?». El llibre es fa ressò d’aquesta inquietud per convidar els lectors a conèixer l’interior del país, no pas per trasbalsar la tranquil·litat dels habitants d’aquestes comarques sinó com una proposta per fer més plaent l’experiència excursionista amb la descoberta de paratges insospitats.

En la ruta de l’Urgell es traça un itinerari circular de 13,1 km que comença a Tàrrega i ens porta fins al nucli d’Altet, sense grans pujades perquè la comarca és terra plana. Pel camí podrem conèixer l’hostal del Bosc, que «té aspecte d’antiga parada de diligències». En un registre ben diferent, l’aportació berguedana del llibre mira amunt, ja que ens porta de Berga al santuari de Queralt pel camí de les Capelles. La ruta del Solsonès és també una promesa de grans vistes perquè surt de Solsona i s’enfila fins al Castellvell.

Fins i tot per als manresans, l’Anella Verda és poc coneguda, amb meravelles com el gorg de les Escaletes, un racó de quietud prop de la Torre Santa Caterina, el pou de glaç de l’Obaga de l’Agneta i el barri P.I. Puig. De l’Anoia, Ramis en destaca el camí de les vinyes d’Òdena, tot veient com s’enlairen i aterren les avionetes de l’aeròdrom.

SET TURONS MIREN LA CIUTAT DE BARCELONA DES DE L’AIRE

Explica Sergi Ramis en l’inici de l’article dedicat a la ruta pels set turons de Barcelona que «ens haurem d’equipar com si anéssim ben bé a la muntanya» perquè per fer la caminada de 12,8 km hi haurà moments d’aturar-se esperant que el semàfor es posi verd però també trams que transcorreran per senders de muntanya. Tot i que és una aglomeració urbana de més d’un milió i mig d’habitants, a la capital catalana també és possible fer una ruta que combina la ciutat i el bosc ... i sense turistes.

«Em semblava obligat posar les quatre capitals» en el conjunt de 35 rutes del llibre, indica l’autor. La de Barcelona surt de la plaça Virrei Amat, a Nou Barris, i acaba a la cruïlla de la Via Augusta amb el carrer Santaló. Pel camí, l’excursionista pujarà set turons: la Peira, la Rovira -també conegut com els Búnquers, tot i que d’això no n’hi ha sinó restes de bateries antiaèries: aquí potser sí que hi haurà visitants perquè el lloc és molt popular-, el Carmel, la Creueta, el Putget, Monterols i Modolell. Pel camí, a més a més, es creuran el Parc del Guinardó i el Park Güell.

Les vistes de la ciutat són espectaculars i la mirada tant pot recrear-se en identificar els grans edificis i els carrers dels barris que queden entre aquests turons i el mar com fer un gir cap als barris perifèrics que queden al darrere, així com parts del Vallès i el Maresme. Tot i que sembli el contrari, dins de Barcelona també es pot gaudir de l’excursionisme i la natura.