«Mr Bates contra Correos»: un fracàs històric de la justícia

Entre 1999 i 2015, els serveis legals de l’Oficina Postal britànica van perseguir milers de gerents de sucursals per aparents desquadraments en els seus balanços. 736 d’ells van acabar sent condemnats per robatori, frau i falsedat comptable, malgrat ser innocents. Molts d’ells van acabar a la presó. Uns altres es van declarar culpables per a només haver de pagar sumes indecents; pèrdues que sumar a les del seu treball, la seva forma de vida.

La culpa va ser, almenys en un primer moment, de la màquina. Per a ser precisos, d’un «programari» de comptabilitat defectuós, Horizon –de marca Fujitsu, per a més senyals–, instal·lat a la fi dels noranta en les moltes petites oficines que els serveis de correus tenen per tot el Regne Unit; oficines sovint inserides en els negocis particulars de persones decents i volgudes en la seva comunitat.

Col·lecció de girs kafkians

En la sèrie que dramatitza el llarg i inquietant cas, Mr Bates contra Correus (Movistar Plus+, des de dimarts), s’han canviat alguns noms, però no el d’Alan Bates, primer personatge de la història al qual coneixem, interpretat pel gran Toby Jones (Truman Capote en Historia de un crimen). Va ser ell qui, anys després de ser obligat a deixar la seva sucursal en Llandudno, al nord de Gal·les, va decidir a organitzar als damnificats i ajudar-los a recuperar les seves reputacions.

Parlem de gent com l’adorable Jo Hamilton (Monica Dolan en la sèrie), tot un referent en la petita South Warnborough (comtat d’Hampshire), convertida per una sèrie de girs kafkians, propis del més pervers episodi de Black mirror, en suposada lladre. O Lee Castleton (Will Mellor), pare de família de Bridlington (Yorkshire de l’Est) al qual Horizon tracta d’assegurar que els seus problemes amb els comptes són només seus. Per a ells, la sensació d’indefensió és encara més gran perquè els processos penals no havien de passar per la policia; des de fa diversos segles, el Post Office del Regne Unit realitza les seves pròpies recerques criminals.

I Rishi Sunak reacciona

El nucli creatiu de Mr Bates contra Correos està format per la veterana guionista Gwyneth Hughes (Cinco días) i el director James Strong (Broadchurch, Liar), dos noms de coneguda solvència que saben el que un drama necessita per sorprendre. Pot ser que aquest no sigui el seu cim artístic fins a la data: les emocions es diuen a més de mostrar-se i, per si no anessin a quedar clares, solen arribar acompanyades de música redundant.

Però potser l’objectiu no era tant fer una sèrie subtil com donar un bon cop sobre la taula, cridar l’atenció sobre el cas i tractar d’ajudar a les víctimes, almenys a les quals encara es pot ajudar. Desenes d’elles ja han mort, en el cas de Martin Griffiths (Colin Tierney en la sèrie), pare de dos fills, traient-se ell mateix la vida en el 2013, després de ser injustament acusat de robar 60.000 lliures.

Si l’objectiu era aquest, el d’impactar sobre la societat britànica, s’ha aconseguit de ple. Després de la reeixida emissió de la sèrie en la cadena ITV entre l’1 i el 4 del gener passat –mai un any nou va ser tan dolorós–, el primer ministre Rishi Sunak va expressar la seva intenció «de corregir els errors del passat» des de la Cambra dels Comuns. «Persones que treballaven intensament per a servir a les seves comunitats van veure destruïdes les seves vides i la seva reputació sense tenir absolutament cap culpa», afirmava el 10 de gener. «Les víctimes han d’obtenir justícia i indemnitzacions». 

El març passat, el govern anul·lava les condemnes a Anglaterra i Gal·les a través d’una llei que, a més, permetrà als afectats sol·licitar una compensació de 600.000 lliures esterlines (700.505 euros) sense la necessitat de presentar una reclamació formal.