Les banyes van frenar la fusió Central-Banesto

Agost de 1988. Discoteca Mau-Mau de Madrid. Beautiful people al màxim. Una dama jove asseguda en un sofà fa un gest amb les cames. És un moviment natural, despreocupat. La faldilla li puja per sobre dels genolls. Li queda uns instants la zona genital al descobert. Un paparazzi situat a pocs metres fa la foto.

La foto arriba a la revista Interviú. L’analitzen. Adverteixen que la senyora va sense calces, només amb pantis transparents, i que es tracta de Marta Chávarri, dona del marquès de Cubas, Fernando Falcó. L’enrenou és apoteòsic. Així va començar Mamen Mendizábal la seva nova entrega d’Anatomía de una foto (La Sexta). I va afegir: "Aquesta foto és el producte d’un joc de poder entre homes poderosos. I Marta Chávarri en va ser la víctima". Interessantíssima dissecció. És la radiografia perfecta d’aquella època d’assalts al poder social i econòmic que van protagonitzar un repòquer de personatges molt potents. Tema de fons: la fusió del Banco Central amb Banesto. Un negoci fabulós.

Mamen Mendizábal ens ho va explicar molt bé utilitzant un joc de cartes. Cada carta era un rostre. Anava llançant les cartes sobre el tapet i ens explicava: Alfonso Escámez, president del Central, recolzava Mario Conde per presidir la fusió. Els Albertos (Cortina i Alcocer), i també Javier de la Rosa, recolzaven Miguel Boyer. Un paparazzi enganxa Alberto Cortina (casat amb Alicia Koplowitz, accionista molt principal del Central i del Banesto), en un hotel de Viena amb Marta Chávarri (dona de Fernando Falcó). La revista Diez Minutos en publica la foto. Immediatament Interviú publica també la de Marta Chávarri a la discoteca Mau-Mau. I es produeix l’hecatombe. Ah! Quan les banyes es barregen amb els grans tinglados econòmics, la debacle és estrepitosa. La fusió Central-Banesto mai es va produir.

En realitat aquesta és la història de dues fotografies. La del Mau-Mau i la de Viena. I les seves conseqüències. Però sobretot és el retrat de personatges prepotents que creien poder manejar-ho tot, i a tothom, al seu aire.

Van acabar a la presó molts d’ells. Aquesta anatomia té un altre punt transcendent. Després de les fotos, Marta Chávarri va patir durant molt temps l’assetjament més implacable dels mitjans. Mamen Mendizábal, al final, va preguntar: "Algú va pensar en Marta Chávarri?". Va ser utilitzada. Ningú hi va pensar.

Subscriu-te per seguir llegint