«Invasión secreta»: Marvel es posa intrigant

Per obrir l’apartat de sèries de la seva Fase Cinc, Marvel ha agafat com a referència una sèrie de còmics molt de culte, editada el 2008 i escrita per Brian Michael Bendis: Invasión secreta, història de la infiltració a la Terra, amb finalitats malèvoles, d’un grup de skrulls, aquests alienígenes metamorfs que van debutar en còmic el 1962 a Els quatre fantàstics, però no es van deixar veure a la pantalla fins al 2019 a Capitana Marvel, en què apareixien com a raça pacífica desplaçada per l’imperialisme kree. 

En la versió desenvolupada per Kyle Bradstreet (guionista i productor de Mr. Robot), que es pot veure a Disney+ des d’avui, aquesta és principalment la història de Nick Furia (Samuel L. Jackson), que deixa la seva feina a l’estació espacial SABER i torna a la Terra, on es cou una cosa crua. Segons li expliquen Maria Hill (Cobie Smulders) i el general skrull Talos (Ben Mendelsohn), alguns skrulls s’han cansat d’esperar que Furia compleixi la seva vella promesa de donar-los una llar i han decidit convertir la Terra en la seva nova casa per força. Localitzar-los és complicat, atesa l’habilitat que tenen per transformar-se en qualsevol ésser viu que es proposin. N’hi podria haver desenes de milers i mai no ho sabríem.

El que Bradstreet proposa no és un relat superheroic a l’ús, sinó més aviat un thriller d’espionatge realista, amb el món real com a paisatge, que resulta tenir extraterrestres com els seus malvats. «Això és una sèrie sobre un home, no sobre un superheroi», explica per videotrucada el director dels seus sis episodis, Ali Selim, reconegut realitzador publicitari i veterà del cine (Sweet land) i les sèries (The looming tower). «De tornada a la Terra, després de la desorientació del Lapso, Furia no només s’enfronta a un enemic, sinó també a si mateix, als problemes creats per aquest esdeveniment traumàtic i les xacres de l’edat».

Per moments, és com si estiguéssim veient una The Americans amb més efectes especials, però Selim assegura que les seves fonts són unes altres: aquelles que van inspirar The Americans. «La principal referència va ser El tercer home, de Carol Reed», apunta. «Però també vam mirar La conversa, de Coppola, i la trilogia de la paranoia de Pakula: Klute, El último testigo i Tots els homes del president. Juntament amb el nostre director de fotografia [Remi Adefarasin], vaig investigar com es creava tensió en aquestes pel·lícules a través dels temes de paranoia i de confiança o de falta de confiança».

I no es va revisar res de Clint Eastwood? Aquest Furia antièpic, amb abric de tweed en lloc de gavardina de cuir, sembla sortit d’alguna de les seves obres crepusculars. «Vam mirar cap a Eastwood, sobretot a les seves pel·lícules de l’Oest. La sèrie comença sent film noir i després va anar virant cap al western. Crec que és al segon capítol quan comencem a sentir dir a Furia que els Venjadors no existeixen i que aquesta lluita és només seva. A poc a poc, es va convertint en un pistoler de tota la vida. Les referències van ser llavors Sol davant el perill, Centaures del desert i Sense perdó».

Olivia Colman a la UCM

Entre els actors incorporats aquí a la teranyina Marvel destaquen Kingsley Ben-Adir (com el líder rebel Gravik), Emilia Clarke (com la guerrera G’iah, filla de Talos) i, sobretot, Olivia Colman (l’agent de l’MI6 Sonya Falsworth), en un gir en la seva carrera que a ella no l’ha sorprès en absolut. «Si hem de creure-la -explica Selim-, s’ha passat l’última dècada suplicant que la posessin en alguna pel·lícula de Marvel». Després de veure-la exercir com a contrapunt satíric a Invasión secreta, els espectadors suplicaran que tingui un lloc a cada futur racó d’aquest univers.

Segons ha explicat fins i tot Samuel L. Jackson, Invasión secreta era necessària per arribar al que veurem després a The Marvels, única pel·lícula de la Fase Cinc que queda per estrenar aquest any, el 10 de novembre, per ser precisos. Però tant de bo es consolidi com alguna cosa més que un pont connector, categoria a què pertanyen massa sèries de Marvel.