Petroli i gas han embogit davant el temor a un embargament del petroli rus per part dels Estats Units. El preu del petroli, segons el barril Brent, de referència a Europa, ha vorejat aquest dilluns els 140 euros per barril a l’inici de la sessió, molt a prop del rècord del 2008 de 147 euros; mentre el gas, segons el TTF holandès, s’ha disparat més d’un 60%, fins als 322 euros per megawatt hora, i continua pujant. Aquest encariment de preus es palpa a les gasolineres, on a Manresa mateix, avui n'hi ha set que venen la gasolina 95 per sobre d'1,779 euros el litre i una, d'elles, a 1,849.

Segons la taula que actualitza diàriament el Ministeri per a la Transformació Ecològica i el Repte Demogràfic, el preu més baix de la gasolina 95 a la capital del Bages és l'1,515 que ofereix la gasolinera BonÀrea del polígon dels Dolors. Per contra, l'establiment de Repsol de la carretera de Vic (Pujada Roja, marge esquerra) és qui el té a un preu més car, als esmentats 1,849.

El gasoil A tampoc s'escapa d'aquesta escalada de preus. En quatre establiments de Manresa va per sobre de l'1,700. Són BP Oil (1,719), BP Bufalvent (1,719), Repsol de la carretera de Vic, a la dreta (1,799) i Repsol de la carretera de Vic a l'esquerra (1,849), sempre segons les dades del Ministeri. El lloc que ofereix el dièsel més barat és l'Avia del carrer Agustí Coll, a 1,439.

El secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, reconeixia aquest diumenge que el seu país ha començat a discutir amb la Unió Europea i la resta d’aliats la possibilitat de prohibir les importacions de petroli rus com a nova mesura de pressió contra el president rus, Vladímir Putin. I això ha fet embogir els mercats de petroli i gas. A més del Brent, el cru West Texas Intermediate (WTI), ha arribat als 130,5 dòlars per barril, davant els 115,68 dòlars del tancament de la setmana passada, i també a prop dels 147,27 registrats l’11 de juliol del 2008. No obstant, abans de l’obertura europea es relaxava fins als 125 dòlars per barril. 

Aquest és l’últim esdeveniment en la guerra energètica paral·lela que es viu des de la invasió d’Ucraïna i que ha disparat els preus de les matèries primeres energètiques sense final aparent. El 23 de febrer, un dia abans de la invasió de Vladímir Putin a Ucraïna, el preu del petroli era de 97,89 euros i el del gas, de 88,3 euros. És a dir, les dues matèries primeres s’han disparat més d’un 40% i un 260%, respectivament des que va començar la guerra.

Preus disparats en tan sols 14 dies

Aquesta escalada de preus fa entrar el món en un camí inflacionista que té com a primer indicador l’augment del preu dels carburants i de l’electricitat. Segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, des que va començar el conflicte, el preu de la gasolina ha passat de mitjana dels 1,589 euros per litre del 23 de febrer als 1,698 euros d’aquest diumenge. En el cas del dièsel, ha passat dels 1,179 euros als 1,608 en el mateix període.

Per la seva banda, el mercat elèctric s’ha trencat completament i ha escalat fins als 442 euros per megawatt hora aquest dilluns. Aquesta xifra serà superada aquest dimarts, gairebé amb total seguretat, a l’espera que Brussel·les decideixi desacoblar el preu del gas del preu de l’electricitat. El mercat elèctric europeu es regeix per un sistema de fixació de preus marginalista. Això significa que l’última tecnologia a casar oferta i demanda és la que marca el preu per a la resta. I l’última tecnologia, en el cas del mix espanyol d’electricitat, solen ser els cicles combinats –que cremen gas natural–, però sobretot l’energia hidràulica –que fixa el seu preu en funció del cost d’oportunitat–. És a dir, marca un preu molt similar al dels cicles combinats, per tant, mentre el gas sigui alt, l’electricitat continuarà alta, si no hi ha canvis.