L’església de Santpedor s’omple de gom a gom per acomiadar Ramon Rafart

No cabia una agulla, aquest dijous, a l’església de Santpedor, en el comiat del restaurador cardoní Ramon Rafart, mort dimarts als 78 anys després d’una llarga malaltia. Familiars i amics, molts amics, s'han aplegat en una cerimònia oficiada pel rector de la Seu de Manresa, mossèn Joan Hakolimana, en què s'ha recordat les virtuts del fundador, l’ànima, de l’hotel i restaurant Ramon de Santpedor.

«La vall del riu vermell» ha obert un ofici en què Hakolimana ha rememorat la capacitat de treball, la vocació emprenedora i per la cuina de Rafart. Una professió que té garantida la continuïtat amb els dos fills del finat, Josep i Gemma, els quals, juntament amb l’esposa de Rafart, Mercè Vilarrasa, mantenen el pols de l’establiment santpedorenc.

«En Ramon serà a partir d’ara una presència invisible a les nostres vides», ha dit Hakolimana, que ha apuntat que la immortalitat pren altres formes més enllà de l’espiritualitat, com ho és el record permanent que deixen els difunts en les persones que l’han estimat, i també en el seu llegat; en el cas de Rafart, una apreciada cuina tradicional, l’afició pel col·leccionisme (especialment, de vehicles antics, com els que s’exhibeixen al hall de l’hotel) i la capacitat, ha dit el mossèn, «de ser un gran mediador sense fer grans discursos». 

Una de les tres netes de Rafart, Marina, ha acomiadat en nom de la família l’avi estimat amb la lectura d’un text ple d’emoció i d’intimitat en què ha afegit algunes pinzellades, també, de les altres grans passions de Ramon Rafart: l’Espanyol i el Pedraforca, el lluminós paisatge del qual il·lustrava el recordatori que es va lliurar durant la cerimònia. 

L’«Ave Maria» de Schubert, la tradicional «La mare» (popularitzada per Dyango) i My way han sonat també, en la veu de la soprano Carme Rivera, en una cerimònia amb què la família i l’amplíssim entorn d’amistats cultivades al llarg d’una vida pel cuiner cardoní ha donat l’últim adéu a una persona que, han recordat aquests dies els seus íntims, era «molt seu i molt dels seus». 

Subscriu-te per seguir llegint