Noranta nous socis col·laboradors impulsen el Celler Cooperatiu d’Artés

El Celler Cooperatiu d’Artés ha sumat noranta nous cooperativistes en l’últim mes, des que es va iniciar la campanya de captació de socis col·laboradors «Fem-la grossa, fem-la junts» just després del relleu a la presidència de la junta. Els nous cooperativistes disposen d’avantatges especials, com ara descomptes del 5% en els productes Artium, vins i caves, i de l’1% en la resta.

La iniciativa permet que el Celler Cooperatiu ampliï la seva base social i li dona un nou impuls, necessari després de cent quinze anys d’història. «La cooperativa s’ha d’anar adaptant als nous temps, perquè el model actual és de principis del segle XX», diu el nou president Marcel·lí Comas.

El Celler Cooperatiu ha iniciat aquest estiu una nova etapa amb Comas, que ha rellevat Jesús Fonts, qui ha ocupat el càrrec els darrers 24 anys. Comas assumeix la direcció d’una entitat que actualment té un centenar de socis agraris -a la dècada dels seixanta del segle passat n’havia arribat a tenir 800-, 18 treballadors –la meitat a mitja jornada– i una facturació al voltant d’1,3 milions d’euros anuals.

Comas explica que «fa 15 anys que soc a la junta i el relleu té l’objectiu de renovar i implicar més gent. Per això hem impulsat la figura del soci col·laborador, que ja era als estatuts. És una continuïtat. Els membres som els mateixos». Destaca que, «avui, la majoria de cellers volen fer i vendre el seu vi. Ha canviat tot. La columna vertebral del celler és l’elaboració de vi a partir del raïm dels socis, hem de trobar la manera que els productors portin el seu raïm a la cooperativa per fer el vi Artium, com sempre».

Així, el nou president considera que «en els temps actuals una cooperativa ha de tenir una agrobotiga que intenti vendre productes de proximitat i ecològics dels socis hortolans». A més d’aquest servei, aquesta campanya s’ha engegat, com a prova pilot, un nou projecte, el Viver de cellers, que ofereix les instal·lacions del celler, posa a disposició un enòleg i acompanya a l’hora de fer els tràmits dels permisos necessaris per comercialitzar el vi i que arrenca amb tres celleristes. També es consolida, i aquest curs ja és el tercer, l’Escola de Vitivinicultura de la Catalunya Central, una aposta sorgida a partir d’un acord amb l’Escola Vedruna. Les instal·lacions del celler acullen aquesta formació professional de grau mitjà i superior adreçada a qui es vulgui dedicar al sector de la vinya, el vi o l’oli.

Per la seva banda, el fins ara president, Jesús Fonts, ressalta que «hi ha joves que s’hi dediquen però dedicar-s’hi professionalment és un salt molt important, comporta una inversió molt important i suport». I afegeix que «la gent jove ho ha de tenir molt clar, potser els vinyaters a temps parcial, que n’hi ha, fan el salt, però acaben treballant per a cellers».

I a l’hora de fer balanç de la seva etapa com a president, Fonts diu que en conjunt és positiu, «sobretot si mirem l’estat inicial i el final, que no vol dir que sigui una progressió lineal, ja que s’han passat daltabaixos molt importants, però els últims anys tot ha anat millor». Destaca que el fet més important per reflotar la situació, a més de la feina dels treballadors i una conjuntura més favorable, va ser la creació, el 1995, de la DO Pla de Bages, que els va ajudar a «recuperar el prestigi» dels vins que surten de les cooperatives, ja que «tenien l’etiqueta de vi de garrafa, i va costar molt trencar-la». També subratlla que, gràcies al celler artesenc, la varietat picapoll s’ha pogut salvar. Es tracta d’un raïm tradicional i «se n’ha pogut mantenir el fil, ja que ha estat possible conservar unes vinyes que s’haurien perdut», hi afegeix Comas.

Fonts explica que a l’estiu del 2015, quan es va ensorrar una part de les instal·lacions del celler, ja s’estaven plantejant de crear un espai de productes de qualitat i proximitat i de degustació, que al principi havia d’ocupar una tercera part i que finalment ho va acabar ocupant-ho tot. Va ser un revulsiu i «vam poder obtenir crèdits amb més bones condicions i que el finançament no fos tan complicat». Comas avança que projecten «traslladar l’espai perquè tingui sortida directa al carrer» i, per tant, més visibilitat.

Quant a la verema, Fonts diu que a causa de la sequera dels darrers anys hi ha hagut una reducció de la producció: «El 2020 la collita no va ser gaire gran per culpa del míldiu però a les vinyes que se’n van salvar la producció va ser gran en quantitat. El 2019 va ser molt bo en quantitat i qualitat, el 2018 va ser com el 2020, amb una pluja tres vegades superior al normal. Els anys 2015, 2016 i 2017 ja havien sigut molt secs». Així, calcula que la d’enguany serà del 70% de la del 2022, que «ja va ser desastrós», i per tant del 30% del que era habitual abans d’aquests anys de sequera.

D’altra banda, la cooperativa prepara activitats amb l’objectiu de continuar implicant gent en el projecte. La pròxima, el dijous 20 d’octubre, la seva presentació i presa de contacte amb els nous socis i seguidament un taller d’elaboració de mató a càrrec de Carles Badia, de la Formatgeria Gavarresa, proveïdor de km 0 de l’Agrobotiga i nou soci col·laborador.

I el Celler Cooperatiu està immers aquest cap de setmana, juntament amb els altres cellers de la DO Pla de Bages, en la Festa de la Verema d’Artés.