Reducció de la jornada laboral

El possible acord de govern entre el PSOE i Sumar ha sacsejat el món socioeconòmic del nostre país. Celebro que sigui una mesura que situa el món del treball en el centre del debat la que hagi capitalitzat aquesta sacsejada. I és que en cas que la investidura de Pedro Sánchez prosperi i el govern de coalició es reediti es vol tirar endavant una rebaixa de la jornada laboral per llei.

En primer lloc és complicat resumir un debat tan profund com representa aquesta proposta de fixar per llei la jornada laboral en 37,5 hores setmanals. Hi ha molts factors que hi intervenen, però a grans trets reafirmo que la idea representa un important avenç per a la classe treballadora del nostre país.

És cert que si analitzem la mitjana de la jornada laboral a l’Estat veurem que s’acosta més a les 37,5 hores setmanals que no a les 40 hores que fixa la legislació vigent. Això es deu en bona part al fet que en el sector públic ja estan fixades les 37,5 hores setmanals com a jornada de referència, i perquè en l’àmbit privat la força sindical en la negociació col·lectiva ha anat reduint la jornada anual de treball efectiu. Però també és cert que hi ha sectors on la jornada, lluny de reduir-se, s’incrementa mitjançant la realització d’hores extres o ampliacions no desitjades ni registrades. Per tant, dins de la complexitat de la mesura, també caldrà fer un esforç per enfortir la capacitat de la negociació col·lectiva per tal d’establir mitjans de control de compliment. I aquí potser a tots ens ve al cap el sector de l’hostaleria, però no només. La digitalització ha comportat que moltes feines de les anomenades de «coll blanc» pateixin excessos de jornada vinculats a la capacitat de combinar la realització de la feina al centre de treball o bé a casa.

I òbviament una mesura com aquesta ha generat una reacció contrària d’una part del món empresarial. L’element fonamental de la crítica rau en el descens que pot comportar en la productivitat de les empreses. La productivitat, sintèticament, és la producció realitzada dividida per les hores de treball. Sintèticament també, reduir les hores de treball representa la reducció de la productivitat. Però aquest tampoc no és un debat senzill ni simplificable, ja que els principals factors que influeixen en la productivitat són la disponibilitat del recursos per a produir, la innovació tecnològica i la quantitat i qualitat dels recursos humans. I el debat sobre la productivitat ens pot portar a parlar del model productiu actual i el que realment voldríem.

Darrerament, Jordi Franch i Miquel Puig han parlat de l’economia catalana contraposant el pes del sector turístic al pes del sector industrial. Crec que tots dos comparteixen la idea que si incrementem el pes del sector industrial aconseguirem un país més competitiu. I és en la indústria, i en els sectors vinculats, on ja s’ha anat reduint la jornada, on s’innova tecnològicament i on els salaris són més alts. Però alerta. Això no vol dir que no es pugui apostar per un sector turístic on tots aquests factors es puguin donar. És perfectament possible un model diferent de la indústria turística. És en aquest marc de debat on cal aprofundir i on la rebaixa de la jornada laboral no només hi juga un paper important, és imprescindible.