La gallina dels ous d’or

La setmana passada el nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, denunciava que l’Estat estava ofegant la gallina dels ous d’or, referint-se al dèficit crònic de finançament que pateix Catalunya. L’afirmació es basava en l’informe –un més- realitzat pel Serveis d’Estudis, encapçalat per Joan Ramon Rovira. El dèficit crònic posa en qüestió la competitivitat de l’economia catalana, una de les principals zones de generació de riquesa de l’Estat.

La cantarella es va repetint al llarg de les dècades, sigui en dictadura o en democràcia: la inversió pública de l’Estat executada a Catalunya (10,7%) està sempre per sota del seu percentatge de població (16,2%) i del pes econòmic (19%). Quan l’altre dia es manifestaven els sindicats d’ensenyament reclamant que Catalunya invertís en educació el percentatge del PIB que hi dediquen els països avançats d’Europa; quan fan el mateix els col·lectius sanitaris, no escriuen al costat de les pancartes que l’Estat deixi a Catalunya el 10% del PIB que li pren cada any sense retorn. I això és, precisament, el que denuncia el document de la Cambra: que l’actual model de finançament de l’Estat limita la capacitat de despesa social i això, al seu torn, impacta en àmbits com l’educació, la sanitat, l’habitatge o les infraestructures. Catalunya rep un greuge comparatiu amb altres autonomies i estats europeus, segons el que li correspondria en funció del seu PIB per càpita. «El dèficit d’inversió pública que pateix Catalunya en relació amb Europa cada any és de mitjana l’1,5% del PIB», diu l’informe. En sanitat, es deixa de finançar l’equivalent a l’1,2% del PIB, en comparació del percentatge que hi dediquen els països europeus (uns 392 euros anuals per càpita) . En educació el dèficit és del 0,3% i en R+D, del 0,1%. Sobre habitatge, el document indica que Catalunya gasta 41,3 euros per habitant cada any, per sota de la mitjana espanyola (48,9) i «a la cua» d’Europa. De fet, a Catalunya li pertocaria més inversió sobre el PIB que als territoris menys desenvolupats perquè aquest és el comportament de distribució en els països avançats. El sistema espanyol produeix un efecte contrari: els territoris que fan de tractor poden dedicar menys inversió que els qui van a remolc.

Catalunya és la quarta comunitat amb el PIB per càpita més alt de l’Estat, és la desena comunitat en recepció de recursos i cau fins a la dotzena posició en termes de progrés social. L’estudi de la Cambra compara les dades de Navarra i País Basc amb les catalanes, on es veu la distància abismal entre el règim foral i el règim falsament comú que sempre castiga Catalunya, València i les Balears. També per una raó afegida: cal tenir en compte el cost de la vida diferencial. Els recursos públics que rep Catalunya en virtut del sistema de finançament equivalen al 87,9% de la mitjana espanyola si tenim en compte la paritat de compra. Amb una mateixa pensió o salari, a Catalunya s’obtenen menys productes o serveis perquè la vida és més cara. I això també serveix per al cost de les compres públiques de bens i serveis.

L’actual model de finançament de les comunitats autònomes «porta 10 anys caducat» i ja és hereu bord de la destralada que l’apartat del projecte d’Estatut del 2006 va rebre en l’acord Mas-ZP i la sentència del TC. Un cop més, el president de la Cambra va reclamar un nou model «que ponderi més els principis d’eficiència i capacitat fiscal» i que respecti el principi d’equitat, a partir dl principi que la responsabilitat ve alhora de recaptar i gastar. Segons l’estudi, si Catalunya hagués rebut del sector públic central un volum d’inversió proporcional al seu pes econòmic, del 19,3%, cada any la xifra hauria estat al voltant d’uns 1.400 milions d’euros superior, l’equivalent al 0,6% del PIB català. La inversió a Catalunya (10,7%) sempre està per sota del pes econòmic (19%) i del pes poblacional (16,2%). A diferència de la Comunitat de Madrid, on la inversió executada (16,6%) entre el 2015 i el 2021 està per sobre del seu pes poblacional (14%).

Un altre engany sistemàtic és el grau d’execució de les inversions, on se situa per sota de la mitjana espanyola, mentre que a Madrid sempre supera el 100%. L’informe calcula que al període 2015 - 2021 l’Estat ha executat 6 de cada 10 euros pressupostats a Catalunya. Normalment aquestes inversions no executades tornen a aparèixer camuflades en els pressupostos següents com si fossin noves inversions.

El dèficit «recurrent i cronificat» de Catalunya que assenyala la Cambra ha estat una de les poderoses raons que molts ciutadans han tingut per reclamar un estat propi. En la darrera batalla el 2017 no ha estat possible. Però ens hem de repetir aquells arguments per continuar la lluita. Després de la investidura de Sánchez queden quatre anys per picar pedra.