El cercle

Fa poc tingué lloc a la Cambra de Manresa l’acte organitzat per Regió7: «Economia circular. El valor dels residus», amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Hi parlaren representants d’empreses ambientals i d’entitats públiques com el Consorci de residus del Bages i Eurecat, i el director de l’Agència de Residus, Isaac Peraire.

Subratllaré algunes coses que s’hi van dir. Avui, només el 7,2% de l’economia mundial és circular en un context on la disseminació de la societat de consum encara està penetrant als territoris que han sortit del subdesenvolupament o n’estan sortint. Aquesta expansió i el sobreconsum dels països desenvolupats ha portat a multiplicar per quatre l’ús de recursos des de fa 50 anys. En canvi, la població el 1970 va arribar al màxim de creixement percentual del 2,0% anual (a la Xina el 2,69%) i, fins ara, s’ha duplicat, ha passat dels 4.000 milions als actuals 8.000 milions. Dues vegades la població està gastant quatre cops més de recursos. Fa 50 anys es generaven 28,6 gigatones de residus, ara, 100 gigatones.

Davant d’aquestes dades, el pas d’una economia lineal (extreure, produir, consumir, rebutjar) a una de circular (preservar, reproduir, usar, gestionar les restes) és una necessitat urgent. La visió optimista del moment parteix d’aquesta necessitat de resiliència que a poc a poc es va imposant des de les administracions i la seva capacitat regulatòria; per la pressió social del consumidor final sobre les marques de productes exigint-los progressivament compromisos ambientals; i per la pressió dels clients productors sobre els proveïdors de béns o serveis.

Aquesta realitat fa que floreixin empreses dedicades a la consultoria que aborden temes com la mesura de la circularitat d’un procés industrial o de serveis, ajuden a descobrir les cadenes de valor, assessoren o executen ecodissenys i valoren la capacitat circular d’un territori. Les receptes per aquesta nova etapa són un disseny pensat per a la reutilització o la minimització de residus, dibuixar una cadena de valor sostenible, fomentant la col·laboració, avançant en models de negoci disruptius, utilitzant el potencial de la digitalització i amb aliança amb els clients més empoderats en abordar la demanda de productes o serveis circulars.

El principal ponent de l’acte, David Sanjuan, va definir que al dibuix lineal de l’economia dominant que comença en l’extracció de primeres matèries, la fabricació, la venda i prestació de serveis, el seu ús i acaba en els residus, caldria aplicar-li ales de papallona. A una banda, en un cicle tecnològic, caldria comptar amb accions de simbiosi industrial (el que sobra d’una indústria ho aprofita una altra), de remanufactura (alguns productes o utensilis amb lleugers canvis tècnics poden esdevenir nous), la reutilització i redistribució (aparells perfectament reutilitzables amb una posada a punt), el consum col·laboratiu (compartir entre diversos usuaris o consumidors), el manteniment i la reparació (tan quotidianes en el passat), i finalment, el reciclatge i valoració energètica (amb els materials procedents de la descomposició dels aparells quan han seguit tota la vida útil). És clar que la línia recta de consum finalista amb obsolescència programada, tècnicament o per l’acció de la publicitat sobre el consumidor compulsiu, és de curta duració i d’alt impacte ambiental. En canvi, la circulació sistemàtica pels bucles explicitats en aquest cercle tecnològic pot allargar brutalment la vida de qualsevol producte o minimitzar-ne els residus.

L’altra ala de la papallona seria la del cercle biològic. Els materials orgànics també tenen possibilitats de trencar la línia recta del consum dilapidador. En els moments de la producció i de la venda se’n pot derivar la digestió anaeròbica, el compostatge o el biogàs. En el moment de l’ús cal detectar totes les possibilitats d’aprofitament ( minimitzar les minves alimentàries és un repte). Finalment, els residus orgànics també circulen en direcció del compostatge o el biogàs.

Ens movem entre l’ecopessimisme i el tecnooptimisme. I caldrà que cadascú des de la seva empresa, llar, entitat o organisme públic faci tot el possible per ser coherent amb els reptes que abordem. Si més no, pensant en els fills o els nets. Manresa i el Bages tenen una base empresarial que es mou en el camp de l’extracció de minerals, l’ús de materials metàl·lics o plàstics sofisticats, o de materials orgànics en la indústria agroalimentària. Tenim el centre Eurecat especialitzat precisament en materials i residus industrials, tenim polígons de reciclatge o que caminen cap a la circularitat. El repte greu de l’aigua, dels purins, dels residus tèxtils, de l’extracció salina haurien de ser una oportunitat per trobar solucions exportables i rendibles socialment i econòmica.