La cansaladeria manresana Martí abaixa la persiana després de 99 anys

A punt de celebrar el centenari, segons les dades documentals més antigues de què disposa la família, la Cansaladeria Martí tancarà demà definitivament per la jubilació de l’actual responsable, Martí Torras, tercera generació d'una nissaga de carnissers de la carretera del Pont de Vilomara de Manresa. Han estat 99 anys d’història, però Martí Torras i la seva esposa, Isabel Melenchón, sense relleu familiar per al negoci, ja tenen ganes de passar pàgina. «És trist, però també quedarem alliberats», diu la parella, que aprofita el 65 aniversari enguany de Melenchón per donar per tancada una llarga tradició familiar. Martí Torras, que aquest any farà els 69, creu que ha arribat l’hora.

L’hamburgueseria Cal Pepitu de Manresa ocuparà el local de la Cansaladeria Martí per repartir a domicili

El negoci el va iniciar l’avi de Martí Torras, el mateix nom que han dut les tres generacions de carnissers, i l’àvia, Ramona Santallúcia, a l’actual número 57 de la carretera del Pont, als baixos de la casa familiar. L’avi procedia de Sant Martí de Torruella i l’àvia de Balaguer, d’on va arribar el primer ramat de xais a la família, i on aquesta s’aniria formant en la professió.

El pare de Martí Torras va ampliar el negoci a començaments dels anys 40 del segle passat amb un segon establiment a la Bonavista, que fa vint anys va anar a terra en les obres de remodelació del sector. Martí Torras fill es va formar a la carnisseria de la Bonavista, botiga que va començar a dirigir ara fa cinquanta anys. Tota una vida.

El 2002, amb la demolició de l’edifici de la Bonavista, la cansaladeria es va traslladar a l’actual domicili, el número 9 de la carretera del Pont, el carrer on la nissaga ha protagonitzat la seva trajectòria professional i on encara ocupa la llar fundada pels avis. 

La transformació del sector

«Jo vaig néixer es pot dir que rere el taulell, perquè vivíem darrere de la botiga, al 57 de la carretera del Pont», diu Martí Torras, que ha viscut la profunda transformació del negoci: de l’especialització en la carn de xai(que avui representa una part mímina del negoci), fins a l’auge de les hamburgueses i el menjar preparat, els canelons o la col i patata que Torras i Melenchón han cuinat durant anys a l’obrador. «Avui la gent jove ja no cuina. No té temps per anar a comprar a la carnisseria i va al supermercat. Per això, si vols vendre, ho has de tenir preparat», diu el matrimoni. «Fa uns anys encara érem una cinquantena de carnissers a Manresa; avui amb prou feines en som tres o quatre. Al gremi ja no hi tenim activitat», apunta Torras.

«Em sap greu tancar un negoci després de gairebé cent anys, sobretot per clientes com la Josefina i la Nuri, que ja compraven a la iaia Ramona». Però la pandèmia els va permetre una mica més de llibertat del negoci, ja que no obrien a les tardes. I després s’han permès aquesta llicència sovint. Fins i tot en les dates prèvies al Nadal, el moment de més volum de negoci per als carnissers. Torras i Melenchón són aficionats a la muntanya. «Montserrat sí que és la meva vida», diu el carnisser, que ja albira un horitzó sense responsabilitats professionals per lliurar-se a la seva passió muntanyenca.

Els seus dos fills, amb carreres professionals al marge de la botiga, no han seguit el negoci. «Avui és molt diferent. Abans, neixies i ja t’hi trobaves a dins». Els Torras Melenchón no han trobat relleu. «Pensàvem si podríem trobar algú que se’n fes càrrec, però no s’hi ha presentat ningú». Temps dolents per a la botiga de barri. 

Subscriu-te per seguir llegint