Manresa quadruplica el nombre de locals de tatuatges i pírcings en 11 anys

Dels 4 negocis registrats el 2013 s’ha passat als 18 del 2023

Els professionals del sector atribueixen l’auge a una moda impulsada per les xarxes socials i a les facilitats per formar-se

Anna Sebastián, tatuant a Tattoo&Piercing Studio

Anna Sebastián, tatuant a Tattoo&Piercing Studio / Eduard Vega

Carles Blaya

Carles Blaya

De 4, el 2013, a 18, l’any passat. Aquest ha estat el creixement del nombre de negocis especialitzats en tatuatges, pírcings i micropigmentació a la capital del Bages en aquests onze anys, segons dades de l’Ajuntament de Manresa. Un increment que va començar a ser notable a partir del 2018, quan el nombre de negocis (l’any anterior eren sis els registrats per l’Ajuntament) va augmentar el 66%, fins a 10. El 2019, el registre va passar a 13 establiments, i amb la pandèmia va recular fins als 10. Des d’aleshores, l’increment ha estat progressiu, fins a aquests 18 amb què es va tancar el 2023.

L'equip de Crit, a l'estudi del carrer Casanovas

L'equip de Crit, a l'estudi del carrer Casanova / Eduard Vega

L’evolució del sector a la ciutat ha estat marcada per entrades de nous negocis i sortides d’establerts, però el balanç global és d’un augment substancial d’un negoci del qual els seus responsables certifiquen el bon moment. Alba Chumillas, de Crit, avui al carrer Casanova, però amb una trajectòria consolidada iniciada els anys 90 (com a botiga de roba) a la Muralla i posteriorment als Esquilets, assegura que és sobretot la demanda de tatuatges la que ha augmentat en els últims anys. Empesos per les modes fabricades a les xarxes socials i la televisió, els clients, cada vegada més joves, afirma, demanen avui «dibuixos realistes». Dels tatuatges «tribals» (línies i formes geomètriques) i de «piolins, bruixes i dimonis» s’ha passat a comandes de figures animals i de lemes florals. 

Anna Sebastián, de la també veterana Tattoo & Piercing Studio (va ser el primer estudi professional establert a Manresa, el 1998), afegeix un argument per entendre l’auge del negoci: la formació dels tatuadors és més assequible, perquè hi ha més possibilitats d’aprendre, avui. «Ja és vist com un ofici», diu Sebastián, i això engresca més gent jove a establir-se pel seu compte. Amb tot, alerta que no és un negoci fàcil: «s’ha de lluitar molt, perquè el client no és com el d’una perruqueria, que hi pot anar un cop al mes. El teu ve un cop l’any o cada deu anys». 

Sebastián confirma que els tatuatges han guanyat demanda, gairebé com ho van fer els piercings, recorda, a finals dels 90, quan van viure el seu boom. Quant als estils, Sebastián assevera que el realisme ha guanyat terreny en una oferta avui molt més àmplia, ja que «el ventall per descobrir tendències ha crescut molt» amb les xarxes socials. Patri Suárez fa gairebé dos anys que va obrir el seu propi negoci, Smile Piercings, al carrer Nou, després d’haver acumulat experiència en altres estudis, tant a Manresa com a Barcelona. Suárez afegeix que avui el públic potencial de tatuatges i pírcings va de la preadolescència «a més enllà dels 60». 

En aquest mercat creixent, l’Ajuntament de Manresa ha atorgat un distintiu adhesiu als establiments que disposen d’autorització municipal per fer serveis de tatuatge, pírcing i micropigmentació. Col·locar aquest adhesiu en un espai visible «farà que la ciutadania pugui identificar fàcilment els establiments que compleixen els requisits higiènics i sanitaris establerts per la legislació vigent», explica l’Ajuntament, que recorda que aquestes tècniques poden comportar tot un seguit de riscos i complicacions (infeccions, al·lèrgies i trastorns anatòmics) si no  es fan en condicions òptimes d’higiene i seguretat». És per garantir aquestes condicions que l’Ajuntament ha atorgat el distintiu a 18 estudis i establiments de la ciutat que «compleixen les condicions tècniques i sanitàries d’instal·lacions i mobiliari, l’esterilització del material i instrumental, l’ús de productes i material d’un sol ús o estèril. També la higiene i protecció personal, les mesures d’autocontrol i la gestió de residus que fan. Amb aquesta comprovació es protegeix tant la salut de les persones usuàries com del personal que hi treballa», afegeix el govern municipal.

Subscriu-te per seguir llegint