Havia de ser Wiltjer. L'home que va destrossar el Baxi al Congost ho va fer ahir al Carpena amb un bàsquet al darrer segon que va evitar una pròrroga que el Baxi mereixia després d'un triple increïble de Toolson. Més enllà de la derrota, però, queda una imatge espectacular d'un equip que, si pot tenir tots els efectius a la segona volta, mereix més sort per arribar als play-off. Ahir, a Màlaga, en van tenir un tastet.

Joan Peñarroya va dir a la prèvia que, malgrat el talent i la capacitat anotadora de l'Unicaja, el Baxi no era un equip que sortís a especular, i a fe que ho va demostrar. En sis minuts ja totalitzava 19 punts. De fet, els primers atacs dels malaguenys van buscar un Shermadini que va impedir els dos primers bàsquets de Lalanne i que va fer quatre punts, però que també va permetre a l'haitià fer dues cistelles. Amenitzades per un triple de Fisher i un altre de Pere Tomàs, el Baxi ja tenia deu punts en tres minuts. A més, per fi va despertar Zubcic, que va errar el primer triple però que va aconseguir un 2+1 i un bàsquet posterior per situar el 8-15.

El tècnic local, Luis Casimiro, va introduir canvis i el pivot Lessort li va respondre en el primer atac, però darrere no va poder aturar Sima, que posava el 10-19, just abans que Toolson, amb un triple, fes escapar el seu equip fins al 10-22. Peñarroya va canviar l'equip i tres triples locals, de Roberts, Salin i Dani Díez, van despertar el públic del Martín Carpena. Només amb Lundberg sumant per als bagencs es va arribar al final amb 21-25.

Sense respiració

El segon quart va ser espectacular des del primer moment, amb un intercanvi de cops del qual l'Unicaja tenia totes les de guanyar. Va iniciar-lo amb un triple de Salin, però llavors va aparèixer un Murphy que va anotar de tres i de dos i que va ser rellevat, segurament per un cop. Els triples del final del primer període, però, havien reactivat tota la bateria de tiradors locals. Casimiro els situava tots a la pista acompanyats del darrer fitxatge, un Ryan Boatwright elèctric que les feia passar magres a Lundberg, primer, i a Fisher, després. Anotant i passant al retornat Shermadini aproximava els andalusos fins al 35-36, mentre que Peñarroya demanava calma després d'un atac massa ràpid amb triple errat per Zubcic.

Però Toolson tornava a ser a pista i l'escorta d'Arizona va encadenar un 3+1 i dues cistelles inversemblants per tal de mantenir el Baxi en la lluita. A l'altra banda, les accions ofensives eren més compartides. Shermadini va empatar a 39 i Wiltjer, el malson de la primera volta, va clavar un triple que va donar la màxima diferència als locals 44-41. De tota manera, el Manresa no es va arronssar i entre Toolson i Lalanne van donar un avantatge que no va arribar al descans per culpa d'un altre bàsquet del pivot georgià (46-45).

Més defensa local

Casimiro ho va tenir clar a l'inici de la segona meitat i va situar Jaime Fernández a seguir Toolson a sol i ombra. I el Baxi ho va notar. Tret d'un bàsquet de Zubcic en el primer atac, l'ofensiva dels visitants es va eixugar i l'Unicaja ho va aprofitar per anar sumant fins al 57-50.

Els següents minuts van ser per aturar la tempesta. L'Unicaja va errar dos atacs, i dues bones combinacions van acabar amb esmaixades de Cady Lalanne. Però Peñarroya, que havia donat el timó a Lundberg per un apagat Fisher, havia de fer rotacions i el resultat pujava fins al 62-54. Per sort, un triple de Lundberg i un bàsquet de Toolson van acostar l'equip, que va arribar viu al final del quart (66-61) més per l'actitud i l'activitat defensiva que no pas per la resolució a l'altre cèrcol.

El darrer període no va poder començar pitjor, ja que un triple de Salin i un bàsquet de Shermadini situaven l'Unicaja deu punts per sobre (71-61). De tota manera, el Baxi sempre torna, i ara es va basar en un bàsquet de Fisher, que donava senyals de vida, i en dos tirs lliures i un triple de Lundberg per dir que encara no estava mort (73-68). Shermadini seguia fent molt mal a la zona i, a sobre, un triple de Boatwright posava el 77-70. A més, a 6.07, i després d'un triple de Fisher, l'equip perdia un baluard com Cady Lalanne per cinc faltes, una decisió molt protestada per Peñarroya, que va haver d'apostar per la parella de nouvinguts Murphy-Zubcic dins.

I l'efecte va ser immediat, perquè mentre el distret públic xalava amb els balls que proposava la megafonia als temps morts, Toolson, de tres, Fisher i Murphy convertien un 79-73 en un 79-80, a 4.37, impensable poca estona abans. Els espectadors no s'ho creien, i encara menys quan Toolson va anotar el 79-83. Llavors va despertar la fera, la de les graderies i Jaime Fernández, que tot sol va capgirar el marcador fins al 88-85 amb un triple i un 2+1 només respost per Murphy enmig d'un ambient eixordidor. Entre Zubcic i Toolson van fer tornar el Baxi al partit, amb un amenaçant 90-89, però un triple de Roberts a 1.08 va fer molt mal (93-89). Zubcic tornava a respondre, una safata de Jaime Fernández a 11 segons situava un 95-91 que semblava definitiu, però un triple impossible de Murphy a 8 segons demostrava que cal matar molts cops el Manresa. Fisher va ser llest fent falta a Shermadini, una incògnita des de la personal, però el georgià va encertar els dos tirs (97-94). Però quedava Toolson, amb un triple que hauria estat històric de no haver estat per Wiltjer.