El Manresa suma cinc punts en nou partits i redueix el marge amb la zona de descens

La derrota encaixada pel CE Manresa al feu de l’Atlètic Saguntí (3 a 1) va certificar, de forma inequívoca, la davallada de les prestacions del blanc-i-vermells des que van deixar de ser invictes com a locals en caure, inesperadament, contra el CF Badalona Futur (1 a 2), el primer cap de setmana de desembre.

Sens dubte, els jugadors de Ferran Costa van protagonitzar un primer terç del campionat per emmarcar que va consolidar l’equip entre la segona i la cinquena posicions, és a dir, en les places que faciliten l’accés a la disputa de les eliminatòries d’ascens a la Primera Divisió RFEF. No endebades, en aquests tres primers mesos de la competició els manresans van oferir un joc combinatiu de quirats i una inusual maduresa a l’hora de gestionar els marcadors favorables i les situacions adverses.

Així doncs, a primers de desembre, assaltar el lideratge abans del final de la primera volta de la lliga era a l’abast. A més, la determinació i la confiança dels blanc-i-vermells en les seves possibilitats convidaven a l’optimisme. No tant per assolir el primer lloc de forma provisional i transitòria, com per sumar els 43 punts necessaris per certificar la permanència abans de la primavera.

L’ensopegada contra el CF Badalona Futur va marcar un punt d’inflexió, sobretot pel que fa als resultats. El CE Manresa només s’ha imposat al cuer CD Ebro (2 a 1) en les últimes nou jornades (una victòria, dos empats i sis derrotes). Tot i això, el rendiment de l’equip ha estat acceptable i, en algunes fases dels duels contra el RCD Espanyol B i la SD Formentera, notable. Per tant, no es tracta d’una davallada uniforme i inexorable, però ha reduït a la meitat el marge que els manresans tenien amb els primers conjunts situats a la zona de descens (dels 11 punts habituals a només mitja dotzena).

Les reiterades baixes per lesió o sanció de jugadors fonamentals per al bon funcionament de l’engranatge futbolístic blanc-i-vermell (Salva, Moha, Putxi, Marc Martínez, Pau Darbra i Javi López), el coneixement que els oponents han adquirit de les característiques del joc dels manresans i la progressiva pèrdua d’autoestima del col·lectiu serien els principals factors que han tingut incidència en la disminució de les prestacions del CE Manresa. La lamentable imatge que van oferir els bagencs durant la primera part al Camp Nou de Morvedre hauria de suposar haver tocat fons i marcar l’inici d’un canvi de tendència. Mantenir l’actual dinàmica de resultats gaires jornades més posaria en perill la continuïtat del CE Manresa a la Segona RFEF.

En aquest sentit, la reacció de l’equip a la represa hauria de marcar el camí a seguir en l’últim i decisiu tram de la competició. Els futbolistes han de recuperar la gosadia i el tremp que els caracteritzaven dos mesos enrere i els tècnics apostar de manera decidida pel caràcter i la qualitat dels jugadors que van propiciar aquest debut de somni a la Segona Divisió RFEF. Els resultats d’ahir palesen que cap equip es resigna a perdre la categoria i que la lluita per la permanència serà aferrissada fins a les últimes jornades. Diumenge vinent, el CE Manresa ha de competir de tu a tu a l’Olímpic de Terrassa. Si ho fa, puntuar o fins i tot vèncer els egarencs és a l’abast.