El Madrid s'emporta la Copa nou anys després (2-1)

El Reial Madrid es va imposar aquest dissabte per 2-1 a Osasuna en la final de la Copa de Rei que es va disputar a l'estadi de La Cartuja, a Sevilla, on el brasiler Rodrygo Goes va ser l'autor dels dos gols, un a cada part d'un partit, en el qual va comptar amb la gran col·laboració de Vinícius perquè el seu equip aconseguís el vintè trofeu de campió d'aquest torneig nou anys després.

Osasuna va vendre cara la seva derrota en un partit en el qual va empatar en el segon període per mediació de Lucas Torró a la vora de l'hora de joc, però no va ser suficient perquè el conjunt pamplonés aconseguís el seu primer títol de la història en la seva segona presència en una final de Copa, després que també la perdés fa divuit anys en la seva primera ocasió.

Es va presentar una final entre dos clubs històrics però amb un currículum molt desigual, l'espectacular del Reial Madrid i un altre, el d'Osasuna, que volia posar a la seva vitrina el primer títol nacional de la seva història, però en el futbol l'obligació i la il·lusió, a un sol partit, pot tenir moltes variants.

A això s'hi va afegir, sense voler-se reconèixer obertament, que la formació que entrena l'italià Carlo Ancelotti té dimarts que ve al Santiago Bernabéu una cita de les marcades en el seu calendari de cada temporada, l'anada d'una semifinal de la Lliga de Campions, en aquesta ocasió la que el mesura al Manchester City de Pep Guardiola.

Amb la baixa del lateral esquerrà francès Ferland Mendy, encara que a última hora s'hi va afegir la del migcampista d'Utrera Dani Ceballos, que va sortir amb molèsties de l'entrenament de La Cartuja el divendres, l'única pista de la transcendència del partit de dimarts va ser el que el croat Luka Modric es va quedar d'inici a la banqueta després de patir molèsties.

A l'Osasuna no va haver-hi cap mena de dilema, va ser el partit més important després que el 2005 perdés en el ja desaparegut Vicente Calderón la seva primera final de Copa davant el Betis, per la qual cosa els de Jagoba Arrasate, amb les anunciades baixes per lesió de defensa Nacho Vidal i del migcampista serbi Darko Brasanac, van anar amb tot.

Va anunciar-ho el propi Arrasate que una de les opcions davant el potent rival era fer un partit llarg, però no va poder començar pitjor per als seus interessos, perquè, en la primera pilota que va tocar el brasiler Vinícuis per l'extrem esquerre, va marxar molt bé de Jon Moncayola, després de Rubén Peña sobre la línia de fons i la seva passada va ser perfectament aprofitada pel seu compatriota Rodrygo, que va rematar al minut i 48 segons de joc.

El Madrid, amb molt de múscul en el centre del camp amb la presència del francès Aurélien Tchouaméni, va obligar l'Osasuna a practicar un joc directe i també amb pilotes aèries a l'àrea amb els quals fer valer el potent joc per dalt del conjunt pamplonés, especialment del croat Ante Budimir.

Vinícius, que sempre es quedava a dalt va ser una molèstia per a Moncayola, qui va buscar la col·laboració de Rubén Peña per a mitigar les accions del brasiler i més quan el lateral dret osasunista va veure aviat la targeta groga en una jugada davant el madridista, qui en una altra gran jugada va estar prop de marqués el francès Karim Benzema, encara que ho va impedir el porter Sergio Herrera.

La rèplica al possible 2-0 va arribar a la jugada següent en una acció en la qual el marroquí Ez Abde va superar primer Éder Militao, després al belga Thibaut Courtois però Dani Carvajal va refusar atent abans que la pilota es colés, encara que això va mostrar que el partit era d'anada tornada, de joc directe i en el qual central austríac David Alaba va estar va tornar a estar molt prop de posar el segon per als seus en un lliure directe que va acabar amb la pilota repel·lida pel travesser.

El partit va trencar el seu ritme en els últims minuts de la primera part a causa d'una sèrie de faltes que van caldejar als futbolistes de tots dos equips, encara que es va arribar al descans amb aquest 1-0 que es quedava com una incògnita per a la segona, en la qual l'Osasuna va fer el que no va poder bona part de la primera, pressionar alt.

Això va semblar no importar-li massa al Reial Madrid per a, amb la labor de contenció de Toni Kroos, esperar per a buscar una ràpida recuperació que li donés joc a Vinícius, Rodrygo i Benzema, però això no li va donar resultat i va ser el rival que sí que va sortir beneficiat de la seva disposició tàctica amb una potent xut de Lucas Torró que li va posar impossible a Courtois.

L'empat, amb alguna cosa més de mitja hora per davant del temps reglamentari, va fer reaccionar immediatament als d'Ancelotti i la història es va repetir, Vinícius va marxar per la línia de fons, va centrar, ara va participar Kroos, i va culminar Rodrygo.

Va ser la sentència, perquè el Reial Madrid ja no va voler deixar-se sorprendre més malgrat que Osasuna mai es va rendir a la recerca d'un nou empat que no va arribar.