Carla Fargas, entrenadora de waterpolo: «Encara que golegis no t’has de relaxar perquè acabar bé un partit serveix per al següent»

El waterpolo i Manresa mantenen un fructífer idili des de fa dècades i el darrer èxit que ho constata té de protagonista Carla Fargas (1989), entrenadora principal de la selecció espanyola femenina sub-15 que divendres va conquerir el títol al Campionat d’Europa disputat a Zagreb (Croàcia). Tot i la seva joventut, ja atesora una notable experiència que es va iniciar el 2013 quan va entomar el repte de coordinador el waterpolo del nou Club Natació Minorisa que va néixer de les cendres del CN Manresa.

En la primera fase de l’Europeu van jar Israel (24-6) i Països Baixos (20-7), van derrotar Grècia (8-5) i, aleshores, es van desfer amb claredat de Sèrbia (18-5) als quarts i d’Itàlia (14-8) a semifinals. De nou amb les gregues al davant, van guanyar el títol per un contundent 4-10. Abans de viatjar sabien quin era el seu estatus en el waterpolo europeu?

Només coneixíem Països Baixos d’una estada que van fer al CAR de Sant Cugat. Per això, els primers dies del campionat vam estar veient molts partits. Però amb el Javi Aznar, l’altre tècnic, teníem clar com volíem jugar. I teníem eines per resoldre situacions que es poguessin plantejar.

Va costar mantenir la tensió competitiva després de les primeres jornades?

És important mantenir el to físic en tot moment, per això el dia de descans a l’Europeu vam fer un partit amistós. Quan tens un partit ben encaminat, no t’has de relaxar i has d’acabar bé el partit per afrontar millor el següent. Una de les claus va ser la intensitat defensiva: sempre dic que si et fan deu gols tu n’has de fer onze per guanyar, però si te’n marques tres, ja en tens prou amb quatre.

Com van afrontar la final?

Sabíem que seria difícil, era la primera final i estaven nervioses, i prevèiem un partit dur. Les gregues són bones en la sortida a la contra i calia frenar-les, essent intenses durant les quatre parts. La primera va acabar 1-1 i no ens vam poder escapar fins al final de la tercera. No va ser fàcil, però les noies formen un bon grup dins i fora de la piscina: són 14 jugadores de 10 clubs, 6 catalans.

Una medalla d’or no es pot millorar, només repetir. Què li depararà el 2024?

El grup cadet, que són les noies del 2008, té Mundial. Durant l’any, treballo al CAR amb el grup de la Federació Catalana i també per l’Espanyola, amb noies de Catalunya i d’altres llocs d’Espanya que venen a entrenar puntualment amb nosaltres. Jo porto les cadets i el Jordi Valls les juvenils.

Continuarà com a seleccionadora?

Encara no se res. De moment toca disfrutar de la medalla i descansar, per afrontar la temporada vinent amb ganes i seguint treballant dur

Coneix gaire dones que tinguin un títol continental essent les titulars de la banqueta?

Diu el Gaspar Ventura que soc la primera dona que guanya un or amb la selecció espanyola. Jo estava al Manresa, vam recomençar el waterpolo des de zero quan es va formar el Minorisa. I el 2016 em van trucar de la federació. L'estiu del 2018 vaig col·laborar per primer cop amb la selecció espanyola i vam guanyar l’or a Kirishi (Rússia) en el primer Europeu cadet femení que s’organitzava, amb el Marc Comas de primer i jo d’ajudant. I he estat fent de segona a la selecció fins que el Rafa Aguilar, director tècnic de l’espanyola, va confiar en mi. Li estic molt agraïda. Els èxits sempre són de molta gent, entrenadors, dirigents, els clubs, ...

Quin bagatge tenia com a jugadora?

Vaig jugar dels 19 als 24 anys perquè les meves amigues hi jugaven i m’hi van engrescar. Aleshores ja havia decidit que la meva etapa com a nedadora s’havia acabat. I quan va desaparèixer el CN Manresa ho vaig deixar. Ara soc entrenadora, però també faig d’auxiliar de taula.

Hi té relació amb el Club Natació Manresa?

Sempre que vaig a la piscina a fer de taula m’agrada parlar amb la gent que conec, estan fent una bona feina, fa créixer la base.

No la tempta l’adrenalina de la feina en un club?

Estic molt bé a la federació catalana, molt contenta, i de moment no tinc intenció de moure’m. Estic envoltada de gent que en sap molt, Nani Guiu, Jordi Valls, Svilen Piralkov, Miki Oca, David Martín, Mirko Blazevic, ...

La selecció absoluta ha estat una dècada al més alt nivell. Hi ha relleu, doncs?

Una de les jugadores del títol europeu del 2018, l’Elena Ruiz, està ja en dinàmica de selecció absoluta, i algunes altres estan trucant a la porta. El seleccionador, Miki Oca, sovint ens ve a veure.

Subscriu-te per seguir llegint