Les dues hores en la marató, una frontera cada cop més propera

El kenyà Kelvin Kiptum va establir diumenge a Chicago un nou rècord del món de marató amb 2.00.35, una marca que apropa la seva gesta a la frontera cada cop més propera de les dues hores, un fet que fa uns anys semblava impensable que es pogués arribar a aconseguir.

En la tercera marató de la seva vida, amb només 23 anys, Kelvin Kiptum va esborrar d'un cop les contínues gestes del seu compatriota Eliud Kipchoge, considerat el millor maratonià de la història, per escriure el seu nom en la primera pàgina del llibre d'or de l'atletisme mundial.

El jove atleta africà ja portava temps avisant del seu potencial i de la seva ambició. La primera vegada, el 4 de desembre del 2022, quan va arrasar a València amb 2.01.35, i es va convertir en el tercer home més ràpid de la història de la marató. La segona, el 23 d'abril d'aquest mateix 2023, en el seu primer major a Londres, on va firmar 2.01.25, a només setze segons de la plusmarca mundial de Kipchoge.

A la tercera, a Chicago, va destrossar el rècord mundial i va aturar el cronòmetre en un estratosfèric 2.00.35, rebaixant en 34 segons els 2.01.09 de Kipchoge.

El ritme que Kiptum va imposar des del principi va ser tan alt que fins i tot les llebres van tenir problemes per guiar-lo. Un temps de 14.26 en els primers 5.000 m, 28.42 en els 10.000 m i 1.00.48 a la mitja marató reflecteixen l'elevat ritme de cursa del kenià, que va arribar tan bé a la part final que fins i tot va poder canviar una marxa més a partir del quilòmetre 33 i firmar la segona meitat en 59.47.

"El meu objectiu principal era fer el rècord de la cursa, però estava preparat per córrer ràpid. No tenia confiança en el rècord mundial. Kipchoge és el més gran de sempre, ha fet molt, el respectem i hem de seguir el que ell ha fet", va dir Kiptum després de guanyar a Chicago.

Amb 23 anys, Kiptum s'ha convertit en el maratonià més ràpid de la història. Firma tres de les sis millors marques realitzades i la seva gesta reobre el debat sobre si el podrà baixar de les dues hores en una marató oficial i quan podria ser.

De moment, l'únic que ha pogut rebaixar aquesta barrera ha estat Kipchoge, encara que la seva fita no va ser homologada. Va ser el 12 d'octubre del 2019 a Viena, quan el kenyà va fer un temps d'1.59.40 amb una cursa feta a la seva mida, la Ineos 1.59, en la que va tenir ajudes externes no permeses per la World Athletics i, per tant, la seva marca no va poder ser comptabilitzada.

Kipchoge va córrer rere un vehicle que li anava marcant el ritme per batre el mur de les dues hores i envoltat per set llibres en formació de fletxa per protegir-lo del vent. Aquests set corredors formaven part d'un equip de 41 atletes de primer nivell que es van anar rellevant al llarg de la cursa per donar-li suport.

El vitorià Martín Fiz, campió d'Europa (Helsinki, 1994) i del món de marató (Gotemburgo, 1995), i vencedor de les sis majors (Londres, Nova York, Tòquio, Boston, Berlín i Chicago) en la seva categoria, ho té clar. "Com que som com som, ara entrarem en el cercle dels valors. La barrera dels homes està més propera (2.00.00 h). Només falta rebaixar 35 segons però serà tan difícil com, per a les noies, rebaixar 1.53 per arribar als 2.10", apunta Fiz, que també recorda la gesta recent de l'etíop Tigist Assefa a Berlín, on fa uns dies va establir el rècord mundial en 2.11.53.

En només deu mesos, el 10 d'agost del 2024, se celebrarà la marató masculina dels Jocs Olímpics de París. Kipchoge, que ja tindrà 39 anys, va assegurar fa uns dies que el seu objectiu és aconseguir el seu tercer or consecutiu. Kiptum, amb els 24 ja fets, també s'ha marcat aquest objectiu, tal i com va reconèixer després de guanyar a Chicago.

El duel està servit. Totes les mirades del món de l'esport miraran aquell dia a l'asfalt de París amb una pregunta al cap: hi haurà canvi de regnat en la marató?