El CE Manresa recupera dos escuts i un president desconegut d'una sola tacada

La voluntat constant de trobar informació de tot el referent amb el Centre d'Esports Manresa del seu expresident Manel Sánchez ha donat un triple resultat. Un escut del Manresa Football Club, entitat a partir de la qual va néixer l'actual Centre d'Esports, un altre de la formació, quan ja s'havia fusionat amb el Catalònia, i el nom d'un president desconegut és la seva nova aportació a la història de la formació blanc-i-vermella, que es reflecteix en el museu que té al barri de la Font dels Capellans.

Sánchez va donar a conèixer aquesta troballa al periodista i historiador Salvador Redó, excap de fotografia d'aquest diari, que explica com ha anat aquest descobriment. "La dèria col·leccionista del Manel traspassa els ambients futbolístics locals i, de tant en tant, li arriba algun present de gent coneixedora de la seva afició. En aquest cas es tracta de Raimon Colomer, de Vilanova i la Geltrú, col·leccionista d'escuts de clubs de futbol de Catalunya". Sánchez, que va ser president del CE Manresa entre el 1993 i el 2008, "té una afició especial per fer reviure els vells emblemes de l'entitat fent-los reproduir brodats en banderes o servint-se de les noves tecnologies per recuperar-los". I ara té nou material per fer créixer aquesta llista.

1916: una part del tot

El primer escut desconegut, segons explica Redó, "s'ha trobat en un document segellat emès pel Manresa Football Club amb data del 20 de setembre del 1916. Es tractaria de l'acta enviada al Govern Civil, que era on s'havia d'adreçar llavors, en què es comunicava la fi de l'entitat". I és que aquest Manresa s'havia de fusionar amb un altre club, el Catalònia Esports Club, per formar el Centre d'Esports que coneixem ara. És per això que al lloc web del CE Manresa apareix que es va fundar el 1906. És quan va començar a jugar aquesta primera entitat, el Manresa Football Club. El Catalònia és posterior, del 1909. I tots dos es van unir el 1916.

En el document, del qual es conserva la part inferior, ve signat per l'aleshores president, Miquel Llobet, i els membres de la junta, Enric Vilar, Jacint Castellà, Josep Serra, Maurici Serra i Joan Fisas. Curiosament, com explica Redó, "en una cal·ligrafia diferent apareix una rúbrica d'un jefe de sección, segurament del Govern Civil, de gairebé un any més tard, el 12 de juliol del 1917". Aquesta, amb la llegenda "enterado", era la que feia falta perquè l'ens federatiu donés a conèixer que ja tenia coneixement d'aquest cessament d'activitat.

1922: Dos en un

El 1917, quan el funcionari se'n va haver assabentat, el Centre d'Esports ja existia i cinc anys després es va escriure el segon document rescatat ara per Sánchez de la mà de Colomer. Com comenta Redó, "la troballa del segon escut, ara ja del CE Manresa, i del president desconegut és gràcies a un mateix document en què es comunicava la composició de la nova junta al governador civil de Barcelona".

De fet, aquest podria haver estat el primer escut del nou club fusionat. Aquesta suposició ve refrendada "per una fotografia del 1920, quan l'equip manresà s'estrenava a la segona categoria del Campionat de Catalunya". Apareix en el brodat que lluïa el porter a la samarreta. Segons explica el col·leccionista Raimon Colomer, "era habitual que, pel cost econòmic que suposava afegir el brodat a l'equipatge de tots els jugadors, només el portessin el porter o el capità".

A part de l'escut, en el full hi ha una junta encapçalada per Enric Masana Canudas, un personatge desconegut fins ara a la història de l'entitat. Com acota Redó, "hauria ocupat el càrrec entre el 24 d'abril del 1922 [data en què es va trametre la notificació al governador civil de Barcelona] i el 6 d'octubre del 1923. D'aquest dia és un altre document en què s'informa d'una nova directiva ara encapçalada per Joan Amat Sans (1923-24)". Aquest president ja era conegut.

Així, Masana "va ser el quart president del Centre d'Esports Manresa, ubicat entre Joan Carner Oller (1920-1922) i el mencionat Amat (1923-24)". De fet, Carner tornaria a presidir l'entitat més endavant. Completaven la junta Lluís Bover, Enric Alcañiz, Josep Giró, Isidre Puntí, Manuel Farràs, Francesc Calberas, Jaume Arañó i Jaume Oliva. En el paper també es pot llegir que "l'entitat tenia aleshores el local social al passeig de Pere III, número 45".

Amb les troballes d'aquests dos escuts, Manel Sánchez tindrà l'oportunitat de completar la col·lecció de banderes amb els emblemes gravats que té al museu, ubicat a un local cedit per l'associació de veïns, malgrat que aquestes peces se les paga de la pròpia butxaca i qualsevol col·laboració per ajudar a engrandir un patrimoni de la ciutat tan ingent serà benvinguda.