El Barça no se’n surt i obté un empat insuficient a València

Havia de guanyar el Barça i havia de guanyar Xavi. L’equip, per no perdre el pas de Girona i Reial Madrid i veure’s encalçat per un Athletic Club que hores abans havia escombrat l’Atlètic de Madrid en la celebració del seu 125è aniversari i que s’havia posat a només dos punts. I Xavi, per superar la “final” que ell mateix havia qualificat i per no fer més nusos a l’embolic en què s’ha ficat l’equip i el club.

L’empat obtingut al camp del València és clarament insuficient. Amb el punt fa curt per acostar-se als dos de dalt i per no patir pels qui li venen al darrere. I, més decisiu, perquè el joc ofert no li val per pensar que comença a sortir del sot en què porta caigut des de fa força jornades, encara que potser no l’ha fet més profund.

Xavi ha tornat a fer un onze en què cadascú era al seu lloc, amb Cancelo al lateral dret i Balde a l’esquerre, amb Araujo i Koundé de centrals, i amb els veterans i més experimentats que li havien respost positivament contra el Porto i l’Atlètic. Esadir, que no assenyalava ni castigava ningú per les derrotes contra el Girona i l’Anvers.

El partit ha començat com gairebé tots: amb una badada al minut 2, aquesta vegada per un fora de banda que els valencianistes no s’han entretingut a veure què deia l’àrbitre, que no ha estat gol perquè Iñaki, en una acció salvadora, ha enviat a córner el xut de Yaremchuk des del punt de penal mateix.

Escenari obert per començar, amb anades i vingudes constants d’una àrea a l’altra. Les millors ocasions per als blaugrana, amb un Lewandowski revifat, més actiu i rematador. Mamardashvili li ha rebutjat un xut de lluny i una cullera de dins l’àrea. En una mica més de mitja hora, ja havia rematat quatre vegades i havia intervingut més vegades que en tots els darrers partits. També hauria pogut marcar Pedri amb l’esquerra des de la frontal de l’àrea. Els blaugrana s’ordenaven bé i, de mica en mica, aconseguien domar el partit i dur-lo al camp valencianista. Assistia Raphinha i apareixia Gündogan prop de l’àrea rival. Xavi demanava més circulació i més paciència en veure que els seus futbolistes començaven a desesperar-se, mentre el gol no arribava, el joc s’encallava i s’espesseïa i la primera part queia.

No ha canviat l’escenari, ni les prestacions d'un equip i altre a la segona part. Raphinha seguia trobant espais per assistir Lewandowski i Gündogan seguia apareixent entre línies. Al minut 55, Gündogan ha filtrat una passada precisa a Raphinha que el brasiler ha posat entre el porter i la defensa perquè Joao Félix l’empenyés sobre la línia de gol.

Semblava que els blaugrana havien de resoldre el partit. No obstant això, totes les mancances defensives que han llastat l’equip durant tota la temporada han aparegut en una jugada amb nul·la expectativa de gol. Una centrada bombada que ni Koundé ni Araujo han sabut treure, ha caigut a peus de Guillamón que, amb un bon xut ben ajustat, ha fet l’empat.

El gol ha fet mal als blaugrana. Els han entrat els nervis i s’han embolicat en discussions amb l’àrbitre. El joc s’embrutava i el València es trobava còmode amb l’enrenou i el desordre. Fins que Baraja ha decidit tancar el partit, ha fet tres canvis de cop, ha posat tres centrals i ha manat els seus a replegar-se i defensar el punt amb què s’havien trobat.

I, aquelles coses que solen passar, els blaugrana s’han asserenat i han tornat a generar ocasions. Raphinha ha perdonat sol davant de Mamardashvili i Ferran, que havia sortit per Joao Félix, ha rematat de cop al bot al pit del porter georgià. Araujo ha rematat ajustat al pal esquerre. Els blaugrana han acabat a l’àrea valencianista, però no han sabut guanyar.