El Barça defensa la Supercopa

Xavi reclama «més contundència» a les dues àrees perquè el torneig torni a ser el punt d’inflexió que va ser fa un any

Pedri, que podria reaparèixer avui contra l’Osasuna, i Sergi Roberto durant la sessió d’entrenament d’ahir a Riad | DAVID ALIGA/EFE

Pedri, que podria reaparèixer avui contra l’Osasuna, i Sergi Roberto durant la sessió d’entrenament d’ahir a Riad | DAVID ALIGA/EFE / Jordi Badia Perea

Jordi Badia Perea

Jordi Badia Perea

Fa un any, el FC Barcelona de Xavi va arribar a l’Aràbia Saudita amb gairebé tants dubtes com hi ha anat ara. Va guanyar a la pròrroga el Betis a la semifinal però, a la final contra el Reial Madrid, li va sortir el que encara avui es considera el millor partit des que Xavi va agafar l’equip, i això malgrat l’any transcorregut des de llavors i els milions esmerçats en construir una plantilla fiable. En tot cas, aquella victòria, el futbol ofert i el títol de la Supercopa, es van revelar com el punt d’inflexió que el club necessitava per agafar confiança, i d’un 1 a 0 i un 0 a 1 a l’altre, va acabar guanyant la Lliga espanyola amb molta solvència.

A la roda de premsa d’abans de la semifinal contra l’Osasuna d’avui (20:00 h), el tècnic blaugrana va reclamar als seus jugadors «més contundència», tant en atac com, sobretot, en defensa. «Em preocupen les dues àrees», per això «ja vaig dir que ens faltava contundència, però sobretot a la nostra àrea», va dir.

És una evidència. El Barça porta 20 partits guanyant per la mínima i amb patiment, li han fet 22 gols a la lliga (2 més dels 20 que va concedir en tota la temporada passada) i n’ha marcat 36; comparat amb el Madrid, són el doble de gols en contra i quatre menys a favor.

En tot cas, és la consigna que el vestidor va voler transmetre ahir: «Tenim un gran equip, amb grans defenses, no és important l’esquema, ho és més la falta de contundència. Quan es parla de gols, es parla de la defensa però és cosa de tots, d’estar més junts», va afirmar el defensa uruguaià, Ronald Araujo.

El FC Barcelona va viatjar a l’Aràbia Saudita amb 25 jugadors, inclosos Iñigo Martínez, lesionat diumenge a Barbastre, i Joao Cancelo i Pedri, encara sense l’alta mèdica. El futbolista canari, que ahir es va entrenar amb el grup, podria reaparèixer contra l’Osasuna, segons va explicar Xavi. En canvi, Iñigo Martínez estaria descartat del tot, mentre que Joao Cancelo podria arribar en condicions per disputar la final, si els blaugrana s’hi classifiquen aquest vespre.

A banda de l’empenta esportiva, la Supercopa també li poden aportar al club fins a 7,5 milions d’euros si es proclama campió.

[object Object]

Els blancs remunten dues vegades el resultat en una semifinal de molt bon nivell de joc

El Reial Madrid serà a la final de la Supercopa d’Espanya que es disputarà diumenge a l’Al-Awwal Park de Riad (Aràbia Saudita), després que ahir guanyés l’Atlètic de Madrid a la pròrroga per 5 a 3, amb gols de Savic al minut 116 i de Brahim al 121. Els 90 minuts havien acabat amb empat a 3.

L’actual Atlètic de Madrid de Diego Simeone no té res a veure amb el que ens tenia acostumats fins fa ben poc el tècnic argentí. Res de treure’s la pilota de sobre, esperar tancats prop de l’àrea i aprofitar l’ocasió de sortir al contracop per fer mal i deixar que corri el rellotge sense que passi res de greu. Al contrari, ara vol tenir la possessió, arribar a l’àrea contrària sense pressa i acabar la jugada amb intenció de gol. Ja en vam tenir una bona prova en l’últim partit contra el Girona a Montilivi, encara que en sortís escaldat, com ahir a la semifinal contra el Reial Madrid.

De fet, els seus números a la lliga no enganyen. Comparat amb el Barça, li han fet un gol més (23) i n’ha marcat tres més (39), i això que ha perdut un partit més que els blaugrana.

El partit va començar amb una possessió de més d’un minut de l’Atlètic. I ja va quedar clar, de seguida, que un i altre pretenien el mateix i que qui tingués la pilota tindria moltes probabilitats d’emportar-se el partit. Va anar ben bé així.

La primera part va ser gairebé simètrica, amb un equilibri total. Als vint minuts, Hermoso i Rudiger havien marcat de cap a la sortida d’un córner mal defensat. Mendy va marcar al 29 en rematar una centrada de Carvajal, i Griezmann va empatar al 37 després d’una jugada individual excel·lent en què es va desfer de Valverde i Modric amb un cop d’esperó i va marcar de xut creuat a la dreta d’un Kepa que no té l’envergadura de Courtois.

De vegades, una primera part entretinguda només n’anuncia una segona que no hi ha per on agafar-la. Més encara si el que hi ha en joc és passar a la final del primer títol de la temporada. No va ser ben bé el cas. Això sí, les possessions es van allargar més, sobretot les del madridistes. La derrota era tan a prop com la victòria i cap dels dos volia badar.

L’escenari va canviar amb el gol no se sap si de Rudiger o de Kepa, que la va espifiar en sortir a rebutjar un centre, ben molestat per Morata al 78. El gol va esperonar els d’Ancelotti, que ja havia canviat de veterà (Kroos per Modric) i havia fet entrar Camavinga i Brahim, mentre que Simeone s’havia limitat a modificar les bandes. L’empat de Carvajal al 85 va semblar la conseqüència lògica del domini aconseguit, de la mateixa manera que la pròrroga era un descans per als matalassers.

També l’arribada dels penals semblava l’única esperança d’un Atlètic que va canviar el guió i es va dedicar a resistir les embestides d’un Madrid que anava perdent efectius. Vinicius, Rodrygo i Valverde van marxar tocats. Com a Montilivi, no en va saber.