Armand Monleón i Hernández: «El que enganxa del Dakar és l’aventura i el no saber què et passarà demà»

El copilot igualadí, Armand Monleón, ha debutat en aquesta edició del Dakar, que s’ha celebrat del 5 al 19 de gener, amb Toyota, després dels seus inicis amb moto. Després de 9 anys participant en la cursa, aquest any se l’ha jugat de la mà del brasiler Lucas Moraes a bord d’un Toyota Hilux.

Nou anys jugant-se-la són molts. Com comença aquesta afició pel Dakar?

Sempre he estat fascinat pel Dakar des de petit, especialment per la navegació i l’aventura que implica. Per mi el Dakar, és més que una competició esportiva, és un ultrafons que dura quinze dies, amb l’emoció de dormir al desert i l’anticipació del que pot passar.

És un esport complicat i sacrificat. Què li deia la seva família?

La família va ser crucial perquè és un esport on necessites suport per a les eines i la participació. Sense l’ajuda de la família, és difícil arribar a ser professional. Jo vaig començar molt jove, als sis anys, amb una moto. Als vuit anys, ja competia a Catalunya, i als 13 vaig fer el salt a Espanya.

Per tant, va conciliar els seus estudis amb els entrenaments. Com ho va fer?

Va ser un repte. Vaig fer un pacte amb la meva família per estudiar i tenir un pla B. I després, em van donar un any sabàtic, durant el qual vaig invertir tot el pressupost per competir al Campionat del Món de Rallis i destacar en l’escena internacional.

Es pot viure exclusivament de l’esport de motor?

És possible, però hi ha diversos filtres. Només uns pocs arriben a l’equip nacional i encara menys competeixen al nivell mundial. La connexió amb el Dakar és clau per obtenir patrocinis i visibilitat.

Quan va arribar la primera trucada per participar en la cursa?

Després d’una carrera a Itàlia, on vaig tenir bons resultats i vaig col·laborar amb Marc Coma.

Expliqui’m això.

Teníem molt bona relació i ell es va quedar sense roda a l’etapa marató, on l’única persona que pot treballar mecànicament la moto és el pilot i amb el recanvi que portes a sobre. En aquell moment jo estava fent molts bons resultats i estava molt a prop de Coma, que era el puntallança a KTM. Vaig donar la roda amb el Marc, i al cap de tres setmanes vaig tenir una trucada de l’equip oficial KTM que em volien fer testos. Va ser un premi.

Ara tornant al present. Com ha estat la relació amb el teu nou company de cursa, Lucas Moraes? Imagino que us heu hagut de conèixer molt bé.

Doncs és curiós, però la nostra relació va començar seguint-nos en els nostres entrenaments, però ens vam conèixer personalment abans del Dakar 24. Aquí la clau ha sigut la visió del Jean-Marc (l’overdrive) per encaixar els perfils similars. Quan hi va haver la plaça de navegant disponible, es va dir el meu nom perquè sabia que encaixaríem a dins el cotxe. La nostra similitud en estils de vida i la visió del cap d’equip van fer que encaixéssim bé.

Una de les novetats del Dakar 24 va ser la implementació d’etapes sense GPS. Quin balanç en fa?

Sí, van incorporar alguns elements de la “vella escola”. Les etapes sense comunicació, la cuina del menjar militar i dormir al mig del desert van crear una experiència única, ja que estàvem incomunicats i no sabíem si anàvem al ritme adequat, havíem de confiar en el feeling personal i els navegants van tenir un paper crucial en un Dakar complicat a nivell de navegació. Després de tot, a mi sincerament m’ha agradat molt perquè ha estat una oportunitat per viure les autèntiques aventures que veiem de petits per la tele!

Quin és el millor sentiment que ha tingut en els 9 anys que ha participat en el Dakar?

Sentir-me com a casa quan vaig arribar-hi. La comunitat que envolta la cursa són persones que comparteixen la passió per la aventura, l’anticipació de no saber què passarà demà i aquest esperit únic m’ha fet sentir connectat i enamorat de la cursa!

I el pitjor...

Sense dubte, les caigudes són les pitjors experiències. Especialment en la categoria de motos, una caiguda pot significar lesions importants i la pèrdua d’un bon amic o company de cursa. Veure un company tapat amb una manta després d’una caiguda és un dels moments més durs de gestionar, perquè se’n va un bon amic i saps que et pot passar a tu. El moment més difícil és saber que has comprat un joc que pot implicar que faltis l’endemà, i això és difícil de gestionar.

Un joc que no han comprat els teus. Mai ha fet click?

Exacte. Va canviar en el moment de tenir el meu primer fill. La competició en el Dakar implica riscos que jo estic disposat a prendre, però també em sento amb la responsabilitat de tornar a casa i ser present per a la meva família. Aquest canvi va ser un dels motius per passar de la categoria de motos a la de cotxes.

Quins són els objectius futurs i reptes després de participar en aquest Dakar?

Tocar el podi al Dakar! Hem demostrat tenir el ritme i la navegació adequats per estar-hi. Ara l’enfocament principal és assegurar-se que el cotxe estigui preparat per als pròxims Dakar. La visió és arribar competitius al Dakar 2025.

Subscriu-te per seguir llegint