La renúncia en diferit de Xavi tampoc sacseja l’equip

Els blaugrana guanyen l’Osasuna amb un únic gol de Vitor Roque que s’estrena com a golejador

Partit fluix del Barça que concedeix dues opcions als navarresos quan jugaven amb un jugador menys

Jordi Badia Perea

Jordi Badia Perea

Havia de ser el partit de la reacció després de la renúncia de Xavi en diferit encabat el desastre contra el Vila-real. Va passar la pilota als jugadors amb el propòsit i el convenciment que el seu sacrifici els alliberaria. Ningú s’ho va acabar de creure i, pel que s’ha vist, els jugadors tampoc. Almenys, no han fet res perquè ho semblés. El gol de Vitor Roque al 63 i l’expulsió d’Unai García que ha provocat al 67 han trencat la fredor del joc i del públic de Montjuïc, i han donat als blaugrana una victòria ineludible.

El partit ha començat com la majoria dels d’aquesta temporada, amb l’excepció que els blaugrana no han encaixat gol als primers minuts, ni han concedit cap ocasió. Però sí la circulació lenta de la pilota, amb un punt d’apatia només trencada per l’espurna de Lamine i les desmarcades de Fermín, amb l’afegit de la fredor de l’Estadi de Montjuïc, amb el públic expectant sobre el veredicte que havia d’emetre.

La lesió de Ferran al minut 5, tot just, ha fet entrar Fermín i, de retruc, canviar l’esquema i retornar al quart migcampista. I, de fet, només ell ha estat capaç de fer sensació d’un perill mínim. L’únic capaç de buscar la desmarcada i rematar, de fer veure una sensació de perill, si no era Koundé o Lewandowski de cap d’un córner o una falta.

Les inèrcies, quan responen a corrents de fons profundes i tossudes, no es canvien amb cap clic. El que Xavi hagi pogut dir als jugadors des de diumenge i a la mitja part del partit, no els ha fet cap efecte. Probablement, perquè a hores d’ara hi ha ben poca cosa a fer que pugui canviar de cop la deriva cap a la insignificança futbolística.

L’Osasuna, un dels equips més golejats del campionat amb 32, tres més i tot que el Barça, no tenia problemes per espolsar-se amb suficiència els atacs previsibles dels blaugrana.

L’estadi semblava a punt d’emetre el seu veredicte, quan Xavi ha desfet l’esquema del quart migcampista, ha tret Fermín i ha posat Vitor Roque. Li ha sortit bé perquè a la segona pilota que ha tocat, tot just al minut de ser al camp, ha rematat de cap una centrada de Joao Cancelo i s’ha estrenat com a golejador. I quatre minuts després, ha provocat la segona groga d’Unai García.

Semblava que el gol i l’expulsió havia de dur la tranquil·litat i el control als blaugrana. Xavi ha tret Pedri, que tenia una groga, per Oriol Romeu, també amb la intenció de posar múscul al mig del camp, tancar el resultat i impedir que s’escapés la victòria.

Però, els blaugrana són ara mateix un equip feble, amb la moral decaiguda i amb l’autoestima ben tocada. N’hi ha hagut prou que els navarresos hagin fet tres canvis i un pas endavant perquè en dos minuts, al 76 i al 77, Raúl García xutés al pal i Moncayola obligués a intervenir Peña.

Els avisos d’Osasuna no s’han confirmat i el Barça ha obtingut una victòria que li era ineludible en un partit en què no s’ha vist cap de les reaccions que es pretenien. Vista la reacció de l’equip després de tot el que va succeir dissabte en acabar la històrica derrota contra el Vila-real, la conclusió és que massa poc soroll, per tant d’enrenou.