Mbappé, l’examen crucial per al nou mur del Barça

Xavi es va alliberar a l’anunciar la seva marxa. I el Barça es va alliberar al trobar l’estabilitat defensiva que el va fer guanyar Lliga i Supercopa. El tècnic va modificar el seu pla, va descobrir la ‘joia Cubarsí’, el nen que va donar sentit a tota aquesta línia, i es va inventar a Vitòria Christensen de migcampista. Ara aquesta defensa haurà de frenar Mbappé, el davanter més eficaç del món (39 gols, 40 partits) per sobre de Haaland al City: 30 en 36.

A Ter Stegen li xuten menys que a Peña

No era responsabilitat del porter suplent, que va ser titular per lesió de l’alemany. Però el Barça d’Iñaki Peña rebia molts xuts (117 en vuit partits, gairebé 15 per partit) i era més vulnerable amb la defensa amb què va començar al gener i de la qual ja no queda rastre. Són gairebé els mateixos jugadors, col·locats diferent. Contra Las Palmas, estrenat el 2024, Xavi va ordenar una defensa amb Cancelo (lateral dret), Araujo i Kounde de centrals i Balde de lateral esquerrà. Tres continuen acompanyant Ter Stegen (114 xuts en contra, 10 per partit), però cap al lloc que ocupaven al principi d’aquest any. A l’alemany li xuten molt menys (29 xuts) i jugant bastant més (2.610 minuts) que a Iñaki Peña: 40 xuts en 720.

Fins i tot Kounde disfruta sent lateral dret

Els primers cinc partits del 2024 hi va haver quatre laterals drets. Cancelo, el titular, va deixar pas a Koundé, Araujo i fins i tot a Sergi Roberto. La seva eliminatòria contra el Nàpols, en què va anul·lar Kvaratskhleia, va donar al francès l’autoritat com a lateral que va tenir en el curs passat. El va deixar sec en l’anada (0 xuts) i en la tornada (0).

Araujo és només central

Després del fallit experiment de lateral dret a la Supercopa, l’uruguaià ja no es va moure de l’eix. Pel camí, va perdre el seu soci tradicional (era Christensen i amb aquesta parella Xavi va ser campió de Lliga) perquè Cubarsí ha modificat totes les jerarquies. Araujo es mou en funció del que faci el jove de La Masia. De vegades, central dretà; a vegades, esquerrà. Al costat de Cubarsí, la figura correctora d’Araujo té més valor sense haver d’assumir altres rols en la construcció del joc.

Cubarsí, el nen que ho va ordenar tot

Va entrar sigil·losament a Salamanca, aprofitant la valentia de Xavi i unes molèsties al tendó d’Aquil·les de Christensen. I des d’aquella nit (18 gener), Pau Cubarsí s’ha transformat en un jugador estructural. Però no només en la defensa, sinó a tot l’equip blaugrana. Era un nen (va debutar amb 16 anys) i ho continua sent (ara en té 17). Ha donat sentit a la idea de Xavi de regenerar i iniciar el joc des del darrere. És un central amb peus d’interior, capaç de fusionar la passada curta, tensa, precisa i alliberadora, amb el desplaçament llunyà, que aclareix el paisatge als companys. És tan essencial la seva aportació que Xavi ha canviat fins i tot de lloc Araujo per un adolescent, que, a més, no oblida l’essencial de la seva delicada funció. És defensa i li encanta defensar. És net: vuit faltes en 1.100 minuts, ni una targeta rebuda.

Cancelo, el dretà que juga per l’esquerra

Xavi tenia dos laterals esquerrans purs. Però, al final, ha sigut Cancelo qui ha donat volada, profunditat i dinamisme a l’equip per aquest costat per les greus lesions de Balde –adeu a la temporada– i de Marcos Alonso (només ha jugat 160 minuts). Cancelo, cedit pel Manchester City, s’ha assentat en aquesta banda, on el seu talent ofensiu (quatre gols i quatre assistències) és més valuós que la seva anarquia defensiva, minimitzada per les ajudes que li proporciona Christensen. El tap que va frenar l’hemorràgia.