El City i el Bayern podran decidir l’eliminatòria a casa

Les dues primeres eliminatòries dels quarts de final de la Lliga de Campions es resoldran a la tornada després que Reial Madrid i Manchester City i Arsenal i Bayern de Munic empatessin (3 a 3 i 2 a 2) en dos partits d’un nivell altíssim, tant pel que fa a la qualitat futbolística com a la intensitat.

Es deia que el partit d’anada d’una eliminatòria es juga conscient que n’hi ha un de tornada, com si fos un partit de 180 minuts. No és el que van fer ahir el Reial Madrid i el Manchester City al Santiago Bernabéu, i l’Arsenal i el Bayern de Munic, a l’Emirates Stadium. En només mitja hora, ja s’havien vist 6 gols, tres a cada estadi, i amb una mateixa particularitat: que els equips que havien començat perdent, madrilenys i alemanys, havien remuntat. I en els dos partits, el guió era semblant, amb un equip dominant el joc i tancant el rival al seu camp, el City a Madrid i l’Arsenal a Londres, i un altre provocant el perill amb contracops rapidíssims, el Madrid i el Bayern.

El City de Guardiola notava força tant les baixes en defensa de Walker i Aké com, sobretot, la d’última hora de Kevin de Bruyne, afectat per una gastroenteritis. Tot i que es van avançar de seguida, al minut dos, el Madrid va capgirar en un parell de minuts, del 12 al 14, amb dos gols, això sí, de rebot en Rúben Dias, el primer, i en Akanji, el segon.

A la segona part, va semblar que la major intensitat amb què indiscutiblement es juguen els partits de la Premier League s’imposaria als més dies de descans de què havien gaudit els madridistes, i que decantaria definitivament l’eliminatòria perquè el Madrid semblava cansat i incapaç de seguir el ritme que imposaven els citizens. I més pel 2 a 3 que havien posat Foden i Gvardiol al marcador amb dos gols fantàstics, a 20 minuts del final. Els d’Ancelotti semblaven vençuts.

Però, el Madrid és un equip que sempre ressorgeix i va ser capaç d’empatar quan menys ho semblava, per deixar l’eliminatòria per decidir a Manchester.

A Londres, també l’Arsenal va ser capaç d’igualar el marcador i deixar l’eliminatòria oberta, tot i que amb avantatge aparent per al Bayern de Munic. Pel resultat i perquè la sensació que va transmetre el partit és que, malgrat el domini territorial i l’aparent superioritat anglesa, eren els alemanys els qui en tenien el control perquè saben com competir aquestes eliminatòries.