L'empresa va haver d'indemnitzar les famílies de dos miners morts en un accident a les galeries de Súria el 2013

Iberpotash no tenia un pla de sosteniment que establís la força de les subjeccions a les roques i va resultar clau en la sentència penal

Funeral de l'any 2013 pels dos miners morts, sepultats sota una gran roca despresa

Funeral de l'any 2013 pels dos miners morts, sepultats sota una gran roca despresa / Mireia Arso/Arxiu

Enric Badia

Enric Badia

L'accident a la mina, la caiguda d'un llis (una gran massa de roca salina que es desprès del sostre o un lateral) és pot considerar un accident sense responsabilitat penal? La malastrugança, la dissort, apareixen com a explicacions a la desgràcia per la pèrdua de vides humanes sepultades sota una gran massa de roques en galeries de potassa. També en el cas de l'accident d'aquest dijous passat. Els antecedents i algunes sentències judicials troben llacunes en les actuacions tècniques i venen a dir que hi ha camí per millorar la seguretat en aquest treball, que tot i que ha rebaixat progressivament la incidència del número d'accidents, de tant en tant encara n'ha de lamentar. Fa 66 anys hi va haver un accident amb tres miners morts, en fa 36 (el 27 de febrer del 1987) n'hi va haver un altre, també, amb 3 morts, i la darrera sentència en contra que acumula la mina és del 2019, per un accident del 2013, amb dos miners que també van perdre la vida sota un llis a Súria. En aquest darrer cas, l'empresa actuant era Iberpotash, una marca anteior a l'actual ICL.

L'advocada Nereida Crespo, del despatx Crespo & Fanlo Advocats, que va portar el cas de la mort dels miners de l'accident de l'any 2013 (6 de desembre), Isaac Closa i Joan Ramon Mitjans, explica que la seva actuació es va centrar en demostrar que l'ancoratge de bolons per subjectar les roques que presentaven inestabilitat no era precisa, no tenia una correspondència entre la força que feien aquestes peces i la que es necessitava per garantir que no es desprenguessin grans massa de roca de sostres i parets. Després d'anys de lluita, la manca d'aquest pla de sosteniment. Crespo recorda que l'empresa no treballava sabent la força de subjecció i, per tant, "era impossible conèixer si aquells bolons aguantaven o no". "Actuaven pendents de l'arbitrarietat de la sort", sentencia. I l'evidència, era que les subjeccions van resultar insuficients.

Crespo no ha volgut entrar a valorar un accident com el de dijous perquè no disposa en aquests moments de la informació, però assegura per "treballar a la mina s'ha de fer havent pres les mesures de seguretat i que si n'hi ha per prendre, per millorar, s'ha de fer". En informacions d'aquest mateix diari els representants sindicals del moment indicaven que s'havien pres mesures com ara l'aplicació d'aquesta pla que va servir per fer una sentència condemnatòria. En el procés judicial penal es va imputar a càrrecs intermedis de la mina que podien tenir responsabilitat sobre la seguretat, i la sentència va acabar amb una acord entre les parts sobre la indemnització a rebre per part de les famílies i una condemna penal inferior als dos anys de presó per evitar l'ingrés del acusats en un centre penitenciari. En el cas del 2013, el sostre de la galeria ja tenia una actuació de seguretat, tot i que el mateix accident demostra que era insuficient. En el de dijous passat, els geòlegs anaven a inspeccionar una zona i havien de veure quines mesures es podien prendre per seguir treballant i cap a quina zona.