Veïns de Callús estan preocupats pel problema creixent d'ocupació

Veïns de Callús estan preocupats davant les molèsties causades per persones que ocupen pisos de grans tenidors al municipi bagenc. Fa uns mesos gairebé tots els pisos d'un bloc varen ser ocupats i, com han esmentat alguns ciutadans, en les darreres setmanes hi ha hagut fins a tres casos més, un d'ells el passat cap de setmana. L'alcaldessa de la població, Elisabet Hernández, ha afirmat que el consistori és coneixedor d'aquestes incidències, però que, segons estipulen les lleis actuals, no es podrà actuar fins que els propietaris dels immobles denunciïn les causes i iniciïn els respectius procediments judicials.

L'alcaldessa ha detallat a Regió7 que, «fins fa poc, el problema de l'ocupació estava centrat en un únic edifici de la localitat, però des de les últimes setmanes s'han notificat més casos en altres punts». Justament, el passat cap de setmana, coincidint amb el dia de Reis, l'Ajuntament va rebre la notificació per part d'alguns veïns d'un nou cas. Com ha assegurat, ha recollit la seva demanda, ha informat els Mossos i ha emplaçat els ciutadans afectats a fer una reunió perquè els hi traslladin la seva preocupació que, segons Hernández, «és totalment normal i, com a consistori, també comparteix».

Elisabet Hernández i altres alcaldes de la zona van tenir una reunió amb els Serveis Territorials d'Interior a la Catalunya Central la setmana passada, per compartir la seva inquietud sobre l'augment d'aquesta mena d'incidències i «ratificar el circuit d'ocupació que ja sabien que existia» a la zona. A més, van aprofitar per informar-se sobre «tot allò que les lleis vigents determinen que es pot fer per revertir la situació».

En la totalitat dels casos d'ocupació localitzats a Callús els immobles són propietat de grans tenidors, és a dir, persones físiques o jurídiques i fons d'inversió que siguin titulars de més de 15 habitatges. Segons la llei, «les ocupacions es contemplen com a delictes lleus, quan dins dels pisos no hi havia ningú vivint-hi», com passa en els casos identificats al municipi, segons ha apuntat Hernández.

Segons la legislació actual, fins que «el propietari del domicili ocupat no formalitzi una denúncia i obri un cas judicial», les autoritats públiques i Mossos no podran actuar i «procedir al desnonament», com ha explicat l'alcaldessa del municipi. Per aquest motiu, ha explicitat que, en aquests moments, l'Ajuntament té poc marge per actuar, a banda de seguir mantenint el contacte i informar els propietaris dels immobles per animar-los a denunciar i a iniciar els procediments corresponents.

Una de les veïnes que ha presentat la queixa resideix al mateix bloc d'un dels pisos que s'han ocupat últimament i, com ha apuntat, han causat «alguns episodis agitats, com baralles i crits per les escales». L'escenari que ha descrit contrasta amb el que hi havia abans de l'arribada dels ocupes, ja que es tracta d'una «comunitat molt tranquil·la en què viuen moltes famílies amb nens petits», com ha assenyalat. Els veïns no descarten iniciar diferents mobilitzacions per intentar frenar la situació.

Tot i això, l'alcaldessa del municipi ha explicitat que en el primer edifici ocupat «es mantenien relacions hostils que podien provocar algunes petites incidències», però el consistori no té constància que els nous casos hagin comportat cap incidència i ha assegurat que els Mossos no han hagut d'actuar en cap dels edificis ni als carrers adjacents.