El crim de les bessones Vázquez: "No estan malaltes, són malvades"

“No estan malaltes, són malvades i buides per dins”. Amb aquesta frase es refereix la Marina a les bessones Pilar i Dolores Vázquez, condemnada per l'assassinat de Pedro Fernández la nit del divendres 9 al dissabte 10 de juliol de 2021 en el domicili de la segona a Sabadell. Marina havia estat parella de la víctima durant 24 anys i tenia amb ell una filla en comú. “Nosaltres l'única cosa que volem és justícia. No volem res més. Justícia. Què voldrà la seva filla, que ja no veurà més el seu pare. Que el dia que tingui un fill, aquest no pugui veure al seu avi. I que hagi d'explicar a la meva filla que al seu pare l'han assassinat”, sosté la Marina en una entrevista recollida en el documental sobre el brutal crim elaborat per El Periódico de Catalunya

Han passat gairebé quatre mesos des que l'Audiència de Barcelona condemnés a les bessones Pilar i Dolores i a la parella de la primera, Isaac Gil, per l'assassinat a cops de Pedro Fernández. El jurat els va declarar culpables uns dies abans i el jutge va imposar 20 anys de presó a la Dolores, 16 a la Pilar, i 17 a la seva parella, l'Isaac. La sentència va ser recorreguda per l'acusació particular, exercida per l'advocat Joan Pagán en nom de la família del mort, i per la defensa de la Dolores. Ara haurà de resoldre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Mentrestant, els tres processats estan a la presó.

“En Pedro era una bona persona. Jo era amic del Pedro des dels 15 anys”, assegura Pagán. “El mòbil no el sabem”, reconeix aquest lletrat. “Hem de partir que el Pedro i la Dolores tenien una relació tòxica des de l'inici. En un moment de la relació, la Dolores, la seva parella, li comenta a la seva germana (la Pilar) que ja no aguanta més, que està farta i que ha decidit que ha d'acabar amb ell (…) A partir d'aquell moment, entre els tres es comença a forjar un pla per acabar amb la vida del Pedro”, subratlla el lletrat i amic de la víctima.

Els àudios trobats als telèfons mòbils dels acusats, que s'han reproduït en el documental, van ser claus perquè el tribunal popular i la sentència determinés que el crim va ser planificat. Un d'aquests àudios registra les paraules que va enviar la Pilar a la seva parella, l'Isaac, dos dies abans de l'assassinat: "Holi cari, he estat parlant amb la meva germana per telèfon i està fotuda, fotuda. Hem estat parlant… perquè ella ja no aguanta més, i és normal… de com aconseguir cloroform, cari, per adormir-lo i després… allò. Saps? Perquè d'aquest divendres no vol que passi ja. I jo estic d'acord amb això. Així que si aconseguim allò perquè ella l'adormi i nosaltres rematar-lo, perquè es fa el divendres a la nit. Jo em demano el dia personal. No passa res. Ja continuem parlant després, que surto a comprar. Hasta luegui". També es va trobar un vídeo on apareix Isaac ensenyant una defensa elèctrica.

La sentència recull el veredicte del tribunal popular que va concloure que els tres processats havien planificat el crim (d'aquí la traïdoria inclosa en la sentència), però no va considerar que hi hagués acarnissament, tot i que la víctima va rebre fins a 12 cops amb una barra metàl·lica (una pota de cabra). I és que el Pedro va ser colpejat “amb extrema violència” al cap i en la cara per l'Isaac, segons ell mateix va confessar en arribar els Mossos en el domicili de la Dolores a Sabadell en ser alertats pels veïns de l'immoble. Primer, l'acusat el va agredir a l'habitació del pis. Malgrat això, la víctima va poder escapar i va intentar fugir per l'escala del bloc. No es va poder defensar perquè “va ser sorprès”. En arribar a la planta inferior, l'Isaac el “va caçar”, com va definir el fiscal la persecució, i va continuar colpejant-lo al cap, fins que la víctima va caure a terra inconscient. El replà va quedar ple de sang.

Els veïns de l'immoble, en sentir els cops, van gravar amb els seus mòbils a través de l'espiell de la porta de la seva casa, com es pot observar en el documental, com les bessones Vázquez van netejar el replà per no deixar rastre i com l'Isaac posava el peu damunt de la víctima i feia un salt a l'altre costat per comprovar si estava mort. Després, segons la sentència i la investigació, l'ara condemnat va traslladar el cos del Pedro a l'habitatge de la Dolores. Els Mossos, que van poder entrar en el pis malgrat una primera resistència de les bessones, el van trobar embolicat en una manta.

Pla executat

El jutge va recalcar en la seva sentència que els fets són d'“especial gravetat”. No obstant això, va tenir en consideració “amb efectes” per rebaixar la pena que existeix “el dubte”, que ha d'afavorir-lo, que un dels possibles mòbils dels processats per cometre el crim va ser “la d'acabar amb els que creia que eren maltractaments” soferts per la Dolores i inferits pel Pedro, i això “encara que l'entitat de tals maltractaments no es trobi provada”. Això sí, el togat va precisar que els maltractaments no justificarien, “de cap manera”, la conducta dels condemnats. “Mai fins al final van fer el seu pla, el van tramar, es van posar d'acord i el van executar”, recalca l'acusació.

“En el judici va dir ella (la Dolores) que es portava bé amb el Pedro i que l'estimava. Dius això i tan bon punt et maltractava. Quina raó de ser és aquesta”, insisteix la Marina, l'exmuller de la víctima. L'advocat de la Pilar, el Javier Rodrigálvarez, assegura que la seva clienta, en cas d'haver fet alguna cosa, hauria comès “un encobriment” (no un assassinat) i que aquesta "considerava que la seva germana havia estat objecte de maltractaments". L'acusació desmenteix els maltractaments: “El Pedro no era cap maltractador”. “Jo no puc dir res dolent d'ell. He estat 24 anys amb ell vivint (…) per on vagis i per on preguntis d'ell et diran que era un bon home”.