Un matrimoni mort en l'incendi de València: "Estem tancats al lavabo perquè no ens han deixat sortir"

"Tu saps que som aquí perquè no ens han deixat sortir", és el dur comiat, conscients de la seva imminent mort, de Marta i Ramón, atrapats al lavabo al costat dels seus dos fills de tot just vuit dies i dos anys, abans de tallar la comunicació amb una amiga amb la qual van estar conversant des que va començar el foc en la vuitena planta de la torre annexa. El matrimoni, que es disposava a baixar al portal on els esperava aquesta amiga per a posar fora de perill als seus fills, van tornar a l'interior del seu habitatge seguint les instruccions dels mateixos bombers. "Els van dir que estiguessin tranquils, que romanguessin dins i posessin draps mullats sota la porta perquè no hi havia perill i era més segur quedar-se dins de casa", es lamenta una vegada i una altra aquesta amiga del matrimoni mort, que va insistir per activa i per passiva als primers bombers que van arribar allí perquè pugessin per ells.

El jutjat haurà d'investigar si la decisió de no desallotjar immediatament totes dues torres de l'edifici li va costar la vida a aquestes quatre persones. "Si una persona que entén d'incendis et diu que esperis dins, fas el que et manen pensant que això et salvarà, però no va anar així", confessa trencada en recordar les últimes paraules que va tenir amb els seus amics.

Des de l'Ajuntament de València es va optar ahir pel silenci davant aquest fet i no es va voler fer autocrítica, emparats en el secret de les actuacions decretat pel Jutjat d'Instrucció número 10 de València. Aquestes recomanacions inicials, que en la majoria d'incendis solen ser eficaços i que donada la ràpida propagació del foc per tot l'edifici, en tot just vint minuts –alguna cosa que ningú podia ni tan sols imaginar– és confirmat també pel relat d'altres supervivents que desobeint les indicacions dels bombers van salvar la seva vida, com una mare i el seu fill, o un veí que estava parlant per telèfon amb la seva núvia quan baixava per les escales, i a la qual també li van dir que pugés de nou pel risc de la inhalació de fum. Per sort, va fer cas omís i avui està viva.

"Ja baixem"

Aquesta amiga del matrimoni, que prefereix mantenir l'anonimat perquè no vol cap mena de protagonisme, aclareix que relata les converses amb ells abans de la seva mort perquè va ser l'últim desig de Ramón, que la gent sabés que anaven a morir perquè no els havien deixat sortir de la seva casa. Segons explica, estava passejant el gos quan va veure iniciar-se l'incendi i de seguida els va trucar per telèfon. Marta li va contestar que ja ho sabien i que de seguida baixarien al carrer. "Us espero al portal", els va respondre mentre els seus amics agafaven als seus petits, una nena de només vuit dies i un nen de dos anys.

A les 17.49 minuts exactes rep un missatge de wasap: "No ens deixen sortir". Quan els torna a trucar li expliquen que estan seguint les indicacions dels bombers, que els han dit que no corren perill si es queden dins amb les portes ben segellades perquè no entri fum. "Amb un bebè tan petit et quedes paralitzat i no te la jugues, segueixes el que diuen els experts", argumenta aquesta amiga de la parella.

"Només queia una mica d'aigua"

En aquest moment es trobava ja una dotació de bombers a la porta. "Al bomber que estava desplegant la mànega li vaig insistir que els ajudés, que pugés per ells i em va contestar que no corrien perill". Ramón romania fora del lavabo veient les possibles vies de fuita mentre la seva dona estava amb els petits dins intentant xopar tovalloles, encara que segons li van confessar, "no queia ni una mica d'aigua".

Instants després el foc es va descontrolar i ningú va donar indicacions diferents dels veïns als quals prèviament havien instat a romandre a l'interior de les seves cases. Aquesta testimoni afirma que també va parlar amb un responsable de Bombers en la zona per a dir-li que hi havia una família tancada en el lavabo.

A un quart de set de la tarda ja estava totalment descontrolat i cap bomber romania a l'interior, de fet, els que havien entrat a intentar posar fora de perill als atrapats van acabar en la unitat de Cremats de la Fe amb cremades a les mans i internes per la inhalació de fum.

En veure que ningú anava a entrar per ells, els va donar indicacions perquè fossin el més baixos possibles, al nivell del sòl, per a evitar caure inconscients pel fum. En una de les últimes flames els va dir que provessin de sortir al balcó, però el del costat ja està cremant. Aquesta via de fuita, que també podia haver estat utilitzada inicialment quan la seva torre estava intacta, també quedava descartada.

Eren ja les 18.45 quan parla per última vegada amb Marta i Ramón. Van ser cinc angoixants minuts. "Tenien dificultat per a respirar, ja sabien que no anaven a poder sortir d'allà amb vida", confessa trencada per dins aquesta testimoni. Després d'aquesta crida encara van tenir temps d'acomiadar-se dels seus familiars. Els seus cossos van ser localitzats ahir abraçats als seus fills, a penes deteriorats pel foc.