La mare que va matar la seva filla a Sant Joan Despí: "Temia que la nena m'abandonés"

No podia suportar que la seva exparella, Sergio, no tornés amb ella perquè havia iniciat una nova relació sentimental, i no tornar a conviure junts amb la seva filla Yaiza, de quatre anys, com una família corrent. Per aquesta raó, Cristina Rivas va posar fi a la vida de la petita el 31 de maig de 2021 en el seu domicili de Sant Joan Despí (Baix Llobregat) i després va intentar suïcidar-se. "Temia l'abandonament per part de Yaiza" i perdre el rol de mare, ha declarat la processada aquest dimecres en el judici amb jurat que se celebra contra ella a l'Audiència de Barcelona.

"En la meva ment no veia una altra solució que el suïcidi", ha precisat, i, entre sanglots, ha repetit que ara a les nits i a la presó somia amb la seva filla. Ella volia morir el mateix dia que va assassinar la nena. "No volia aquesta vida. Penso molt que no hauria de ser aquí", ha insistit. En el torn d'última paraula ha afegit: "Tant de bo hagués estat jo la que estigués morta i no la meva filla". El jurat haurà de dictar ara el seu veredicte.

La fiscalia i l'acusació particular, que exerceix el pare de la menor i els avis paterns, s'han ratificat en què sol·liciten per a l'acusada la presó permanent revisable, encara que han afegit a la sol·licitud que es dedueixi testimoniatge contra la imputada perquè un jutjat investigui la dona per un presumpte maltractament psicològic cap a la seva exparella per la carta de suïcidi que aquesta va deixar a Sergio i que tenia com a intenció "fer-li el mal més gran possible".

Les advocades de la defensa, per part seva, han reiterat que demanen l'absolució i que s'apliqui a l'acusada l'eximent de trastorn mental transitori i por insuperable, afegint l'atenuant de la col·laboració amb la justícia. Però han afegit una alternativa (petició subsidiària): que es condemni a Cristina Rivas per un delicte d'homicidi i que la pena imposada se li substitueixi per una mesura de seguretat.

Cristina Rivas només ha respost a les preguntes de la defensa. Ha abandonat el banc que està just sota les seves advocades i s'ha situat en la cadira disposada per als acusats, mirant al magistrat que presideix el judici. A un costat, el jurat popular, que ha escoltat amb atenció les paraules de la processada. Amb la guia d'una de les seves advocades, l'acusada ha anat detallant com era la seva relació amb els seus pares (quan era nena o adolescent havia observat maltractaments per part del pare a la mare) i amb la qual era la seva parella, Sergio, que, com ha detallat aquest dimecres el fiscal, "és la víctima i no el botxí", perquè la imputada "intentava culpabilitzar" a ell i a la seva família de "el que ella havia fet": matar a la petita Yaiza. Ho va fer donant-li pastilles tranquil·litzants i hores després, l'endemà, asfixiant-la.

Turbulenta relació

L'acusada ha explicat que en un principi ella era feliç amb qui va ser la seva parella i pare de la petita, Sergio ("em sentia la dona més feliç del món"), però que quan es va quedar embarassada de Yaiza la relació va començar a canviar. "Em va començar a repetir que la nena aniria tots els dies a casa dels seus pares. Tenia una situació d'aclaparament. Un dia li vaig dir que la meva mare podia quedar-se amb la nena els dilluns, però Sergio no volia i vam discutir. Vaig sentir abandonament cap a mi. Jo vaig passar a segon pla", ha recordat Cristina Rivas. Al final, es va produir el trencament de la parella. Ella se'n va anar a viure amb la seva mare. Tenien la custòdia compartida i, segons ella, quan la nena estava amb ella la seva exparella la controlava per telèfon. "Vaig tenir la necessitat de tenir una família: Sergio, Yaiza i jo", ha admès.

La decisió de posar fi a la vida de la petita va començar a rondar pel cap de Cristina Ribas quan es va assabentar que Sergio, el pare de la seva filla, tenia una altra parella. "Pensava que anava a perdre la meva filla", ha reconegut l'acusada. En la seva ment només veia una solució: suïcidar-se. Per això va començar a buscar per internet informació sobre suïcidis. Quan les trobava, segons les seves paraules, sentia "alleujament". "Jo tenia accés a aquestes pastilles i no anava a viure més", ha afirmat.

També va buscar notícies sobre pares o dones que havien assassinat els seus fills. "Pensava que no era l'única persona i em sentia alleujada", ha insistit. Fins i tot, es va comparar amb el que li passava a Rocío Carrasco (va rastrejar en internet notícies sobre ella) i com el pare dels seus fills l'havia apartat d'ells. "Em sentia identificat amb ella", ha sostingut. I no sols va escriure quatre cartes de comiat a Sergio ("sentia ràbia"), a la seva mare, al seu pare i a la seva àvia, sinó que va redactar una altra per a Yaiza que, segons ella, va trencar.

Tres dies abans del crim, Cristina Rivas va quedar amb la seva exparella Sergio. En aquesta trobada, la dona li va comentar que "no estava bé" i li va preguntar que si a ella li passés alguna cosa deixaria als avis materns veure a la nena. "Ell va contestar que era el seu pare i que faria el que volgués", ha concretat la processada. Va pensar de nou llavors que el millor era matar a la petita i després suïcidar-se. "Vaig sentir que anava a perdre a Yaiza", ha declarat.

El 31 de maig de 2021 va complir amb el seu propòsit i, després d'això, va intentar suïcidar-se. "Em penedeixo de l'ocorregut", ha dit. El fiscal Félix Martín, no obstant això, ha estat clar: "Hi ha mares que maten els seus fills per a fer mal els pares". Al seu entendre, el que intenta la defensa és que el jurat no s'imagini "les mans de l'acusada asfixiant a la seva filla". "No hi ha penediment, perquè ho volia fer", ha subratllat, per a després recalcar que la imputada va actuar amb "fredor" i amb una "metòdica planificació", i que no ha mostrat en el judici "penediment", sinó que és un simple "maquillatge".