Tanca el Brusi, el restaurant amb la millor tripa de Barcelona

Ha desaparegut un establiment reconegut per la seva habilitat a l'hora d'elaborar tripa. El Brusi –restaurant dels d’abans, de dos pisos, amb barra de zinc i una decoració que semblava treta d’una llar dels anys de la Transició– ha tancat al mateix centre de la ciutat. I ho fa per sempre. El bar del carrer Llibreteria, entre les places de l’Àngel i Sant Jaume, va abaixar la persiana aquest dilluns, segons ha informat ‘Vilaweb’.

La família que regentava el negoci explica que és una decisió sense marxa enrere, forçada per les dificultats per casar la cuina tradicional que li havia concedit clientela amb les normatives sanitàries, cada vegada més estrictes. La fama del restaurant li ha sigut atorgada precisament per un plat de tota la vida, la tripa. Tan suculents eren els que Montserrat Sabadell cuinava que van merèixer ser catalogats com els millors de Barcelona, un títol en què el Brusi no va trobar competidor.

La fama de l’especialitat que es cuinava al bar va travessar fronteres. No només se’ls venerava al barri Gòtic, sinó que també peregrinaven per assaborir-los des de Polònia, on la tripa és part del receptari tradicional. Sabadell va explicar en una entrevista a El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7, que va ser l’excònsol de Polònia a la capital catalana Marek Pernal qui va contribuir que l’excel·lència del plat que servien al bar es propagués al seu país.

«Una àvia de cabells blancs»

Una guia que l’excònsol va publicar després del seu pas per la ciutat va atorgar certa popularitat al Brusi, que va prendre el nom popular amb què es va conèixer el ‘Diari de Barcelona’, el degà de la premsa de la ciutat, que va tenir la seva redacció segles enrere just davant del restaurant. Així ho va deixar escrit Pernal: «La propietària, una àvia de cabells blancs, fa la millor tripa de Barcelona, aquesta sopa picant feta amb estómac de vaca. Si vostè diu que ha llegit sobre ella al meu llibre, rebrà sense cap dubte més d’un brillant somriure».

Sabadell guardava amb zel el secret de la seva tripa. «Els millors de Barcelona –presumia en aquest diari–. Però no li donaré la recepta. Els vaig aprendre de la meva mare. Alguns venen i em diuen: «Molt bona la teva tripa a la madrilenya, Montse». I jo dic: «Tripa a la catalana». Que jo soc catalana». A la cuinera li encantava que els parroquians traguessin el cap per la cuina per agrair-li tal delícia culinària. Ja no serà possible continuar gaudint-los.