«Tota gran ciutat comporta l'existència de ciutats mitjanes». Són paraules del manresà Josep Oliveras, catedràtic d'Anàlisi i Geografia Regional de la Universitat Rovira i Virgili, durant la jornada que es va fer ahir a Manresa amb l'objectiu de debatre sobre el paper de les ciutats mitjanes «en l'era de les megalòpolis».

Era la primera sessió d'un cicle organitzat per la Cambra de Comerç i la Fundació Cercle d'Infraestructures que, sota aquest preàmbul, busca dotar les administracions d'idees i recursos per esmorteir les conseqüències del creixent desequilibri territorial. Una de les demandes més comentades va ser la d'impulsar governances supramunicipals més enllà de les grans ciutats i les àrees metropolitanes. «Hem de canviar el paper dels consells comarcals i crear mancomunitats reals. Parlar de Manresa ja no és parlar únicament d'una ciutat, sinó que implica parlar dels pobles del voltant. Són unes 125.000 persones que graviten sobre Manresa», va assenyalar Oliveras.

El geògraf va subratllar el potencial de les ciutats mitjanes com Manresa: «Cada cop seran més importants si estan al corredor de les grans ciutats. Podem estar a la perifèria però mantenint la identitat», va dir, i va enumerar tres factors bàsics que es requereixen per al desenvolupament -«i no creixement, que no és el mateix»- de les ciutats mitjanes: tecnologia, talent i tolerància, «les tres tes». També va lamentar que «a Manresa li falta poder, abans en tenia molt més», i va insistir en la necessitat d'un «lideratge actiu».

8.923 ciutats «intermèdies»

Oliveras no va ser l'únic ponent de la jornada. El van acompanyar Josep Maria Llop, director de la Càtedra Unesco de la Universitat de Lleida, i Àlvar Garola, economista i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Els conferenciants van ser presentats pels presidents de la Cambra de Comerç i el Cercle d'Infraestructures, Pere Casals i Pere Macias, respectivament, i van exposar el seu argumentari -val a dir que d'una forma més acadèmica que didàctica- davant d'una vintena de persones, entre les quals hi havia els regidors manresans Marc Aloy, Jaume Arnau i Neus Comellas; la directora dels Serveis Territorials d'Empresa i Coneixement a la Catalunya Central, Bàrbara Minoves; el gerent d'Aigües de Manresa, Antoni Ventura; i alguns arquitectes, entre d'altres.

Llop, que és urbanista i actualment professor a l'UPC, va arrencar la seva conferència amb algunes xifres: l'octubre del 2016 hi havia al món 503 ciutats de més d'un milió d'habitants i 8.923 d'entre 50.000 i un milió: «Hauríem de parlar de ciutats intermèdies i no de ciutats mitjanes, perquè intermedien entre les megalòpolis i els pobles. Però el seu paper depèn d'allà on estan ubicades. No és el mateix una ciutat d'Àfrica que una ciutat d'Europa, malgrat que tinguin el mateix nombre d'habitants», va puntualitzar.