El 2011, a iniciativa de la presó de Lledoners, va començar a Manresa i al Bages un projecte únic a Catalunya per acostar a alumnes de secundària el testimoni de presos condemnats per maltractar i/o matar les seves parelles. També s'hi va afegir el de dones que han sobreviscut a aquest malson. A Manresa, quan el Servei d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD) se'l va fer seu li va donar una bona empenta.

Un documental que s'ha presentat aquesta setmana dins els actes del Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, recull algun cara a cara entre alumnes (del Pius Font i Quer, l'Escola Joviat i, excepcionalment, de l'institut Serra de Noet de Berga), maltractadors i víctimes. Amb el títol Aquestes històries nostres, tal com va comentar una de les 150 persones que va assistir a la presentació a l'auditori de La Plana de l'Om, «l'hauria de veure tothom». I no només pel que s'hi diu, també pel que expressen les cares.

A Manresa, el projecte de Lledoners arriba cada curs als alumnes de 1r de batxillerat de dos centres de secundària (al Bages, el coordina el consell comarcal). El documental, explica Carme Batista, tècnica del SIAD, serà un valuós material per treballar amb els instituts que no en puguin gaudir.

El projecte inclou cinc fases. A la primera, el professorat visita la presó, inclòs el mòdul on hi ha els condemnats per delictes de violència. A la segona, la visita la fa un grup d'alumnes en representació dels seus companys. A la tercera, aquests alumnes treballen el tema carcerari amb la resta de la classe. La quarta fase inclou veure i debatre la pel·lícula No estás sola, Sara, que tracta el tema de la violència masclista, i la cinquena per fer la trobada als instituts amb els interns i les víctimes (per separat).

El documental el dirigeixen la barcelonina Tànit Fernández i el manresà Isaac Rodríguez, que van estudiar Comunicació Audiovisdual i han col·laborat en curts com «Espés», premiat a Sitges. Rodríguez va estudiar al Pius i, en acabar, va mantenir el contacte amb Xavier Valls, professor de Filosofia del centre i tutor seu, que entre els projectes que li va explicar que feien li va comentar el de Lledoners. D'aquí va néixer la idea de fer el treball. Fernández explicava a Regió7 que no va ser fàcil perquè «és un material molt sensible» i que «persegueix el mateix objectiu que el projecte, que és la prevenció de la violència de gènere, sobretot entre la gent jove».

Al col·loqui posterior a la projecció, Valls va rebre un improvisat homenatge dels alumnes assistents en forma d'agraïment per la seva feina. També hi va intervenir una educadora social de Lledoners, una de les dones del documental i tres alumnes. Una va dir que, abans de la trobada amb els presos, «vaig pensar: jo a aquesta gent no la podré mirar a la cara. Després, arribes allà, parles amb ells, plores i penses que els donaries una segona oportunitat. Fins que parles amb les víctimes».