Althaia lidera l'estudi més gran que s'ha fet mai sobre respiració assistida

El treball de recerca ha permès concloure quina tècnica és millor a l’hora de retirar la respiració assistida a un pacient, fet que té un alt impacte en la seva evolució ja que s’aconsegueix retirar abans la ventilació mecànica i es redueix el risc d’infeccions. L’estudi s’ha publicat a la revista científica d’àmbit internacional The Journal of the American Medical Association, la segona més important del món pel que fa a medicina i el sector biomèdic.

La retirada de la ventilació mecànica, un procés complex que pot condicionar la recuperació del pacient. La clínica aconsella reinstaurar el més aviat possible la respiració espontània, però això depèn de l’evolució del malalt.

L’investigador principal de l’estudi i coordinador de la recerca, Carles Subirà, metge especialista en medicina intensiva que treballa a l’UCI de Sant Joan de Déu, explica que un cop el pacient s’ha recuperat de la patologia «que l’ha fet que l’haguéssim de ventilar, és important retirar-li el més aviat possible perquè quants més dies de ventilació més complicacions poden sorgir, sobretot infeccions. A més dies de ventilació també hi ha més mortalitat».

Per fer l’extubació i tornar a la respiració espontània s’utilitzen actualment dues tècniques. Es fan servir indistintament perquè fins ara no estava científicament provat que un mètode fos millor que l’altre. L’estudi coordinat per la Fundació Althaia de Manresa demostra per primera vegada que una d’aquestes estratègies, l’anomenada pressió de suport, requereix un esforç menor per part del pacient i aconsegueix un major èxit en la retirada de la ventilació mecànica. «Es tolera millor», afirma Subirà. «Llavors s’aconsegueix que se li pugui retirar abans».

Amb aquesta tècnica el pacient continua connectat al ventilador amb una mínima pressió que assisteix la respiració durant 30 minuts. L’altra es coneix amb el nom de tub en T, i consisteix bàsicament en desconnectar l’aparell de ventilació per deixar respirar espontàniament el pacient a través d’un tub a la tràquea amb una font d’oxigen durant dues hores.

Els centres que participen en la investigació són, a més de la Fundació Althaia, l’Hospital Virgen de la Salud de Toledo; l’Hospital del Mar de Barcelona; l’Hospital Universitario Central de Asturias, d’Oviedo; l’Hospital Marqués de Valdecilla de Santander; l’Hospital Universitario de Canarias de Santa Cruz de Tenerife; l’Hospital General de Granollers; l’Hospital de Mataró; l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid; el Consorci Sanitari de Terrassa; l’Hospital del Henares de Coslada; el Complejo Hospitalario Universitario de Cáceres; el Complexo Hospitalario Universitario de Ourense; l’Hospital d’Elx; l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona; l’Hospital Universitario de Araba de Vitòria; l’Hospital de Sagunt i l’Hospital Mútua Terrassa.

Segons Althaia, La publicació d’aquesta investigació en una revista especialitzada de repercussió internacional com és JAMA posa en valor i reconeix la tasca del servei de Medicina Intensiva de la Fundació Althaia. També remarca que la recerca i la innovació en el camp biomèdic permeten avançar en el coneixement i aplicar eines i tractaments que milloren la pràctica assistencial. Això repercuteix directament en els pacients i la població en general ja que són un dels màxims beneficiats de l’activitat dels investigadors.

El treball s’afegeix a altres estudis de recerca d’Althaia que s’han fet públics recentment en patologies com la fibromiàlgia o el càncer de colon.