«Em pensava que quan va tancar havia quedat buit». El comentari, abans d'entrar, d'una de les cent persones que, ahir, en grups de deu, van visitar la Pirelli dins les Visites a la Manresava ser desmentit amb escreix en el recorregut per les interioritats del monstre industrial situat a la Plana del Pont Nou de Manresa. Avui, hi ha una segona visita amb cent persones més.

Pensant en totes els ciutadans que han quedat fora d'aquesta activitat -que any rere any és de les més reeixides del programa- per les limitacions de capacitat a causa de la pandèmia, Josep Maria Masó, actual director d'operacions de Pirelli, va confirmar a Regió7 la intenció d'acollir més visites de cara a la tardor. Ell i altres professionals del complex van participar en la visita oferint explicacions i contestant les preguntes que els van fer assistents.

La Pirelli va arribar a produir fins a 18.500 pneumàtics cada dia. Fins que el 2009 va plegar.

Deu guies es van encarregar de conduir els visitants en un recorregut d'hora i mitja de durada molt amè i interessant. Al primer grup els va tocar l'historiador Francesc Comas. Després d'una breu introducció històrica per situar els assistents en els orígens de l'indret (la fàbrica de barrets que hi va començar a funcionar el segle XIX), van entrar a les oficines per visionar tres vídeos sobre la història de la Pirelli a Manresa, com es feia un pneumàtic i què hi ha actualment, i van visitar el petit museu on, a banda dels dos darrers pneumàtics, del 2009, també hi ha el primer, del 1960. Altre cop a l'exterior, van poder veure l'entrada al refugi antiaeri construït a final de la guerra civil, on cabien entre 200 i 300 persones.

Una de les primeres sorpreses del recorregut va ser poder baixar fins a la resclosa i veure la turbina amb què es generava energia elèctrica per a la fàbrica de barrets, a l'edifici més antic, d'obra vista i amb la data 1898 a la façana. D'aquí, el recorregut va fer un salt al present per entrar a un magatzem de 50.000 m2 on arriben pneumàtics de tot el món que Pirelli distribueix per Espanya i Portugal. N'hi entren i surten 10.000 cada dia. El soroll dels toros, les cintes transportadores i l'anar i venir dels treballadors va desdir els que es pensaven que el recinte era, bàsicament, un cadàver.

D'aquí, van passar a visitar una altra de les 12 naus, la que l'empresa va cedir per acollir-hi el magatzem de la Plataforma d'Aliments i del Banc dels Aliments.

L'espectacular nau Banbury

L'altra gran sorpresa de l'itinerari va ser la nau Banbury, de 22,5 metres d'alçada. Espectacular i encara amb l'olor del negre fum impregnant l'espai. Aquí, els esperava l'Associació de Restauradors de Vehicles Antics de Bombers, que els van explicar el projecte de fer-hi un museu de Catalunya dedicat als Bombers.

Dues naus d'11.500 i 25.000 m2 a la part més nova, que empreses diverses lloguen com a centre logístic (ICL és una d'elles i Taurus n'és una altra), van cloure l'excursió. Abans de marxar, els visitants també van poder conèixer un projecte d'un grup d'estudiants de la UPC consistent a fer un prototip de vehicle de curses per competir a nivell universitari. Pirelli també els deixa un local.