Una quinzena d’entitats liderades per l’Ajuntament de Manresa estan portant a terme un projecte al sector de can Poc Oli per recuperar espècies naturals en una finca pública de 6 hectàrees. La vessant científica i educativa del projecte –que compta amb la col·laboració d’entitats, centres educatius i també de la UPC, que desenvoluparà sensors intel·ligents per fer-ne el seguiment– fa que sigui pioner al país.
L’Auditori de l’Espai Plana de l’Om va acollir ahir a la tarda la presentació del projecte de Renaturalització de Can Poc Oli que aplicarà una innovadora estratègia de conservació de la natura per recuperar la biodiversitat a la confluència de la riera de Rajadell i el riu Cardener.
L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy; del Director General de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Marc Vilahur; del regidor de Ciutat Verda, Pol Huguet, i de membres de la quinzena d’entitats que han treballat i col·laborat en el procés.
També va incloure una conferència a càrrec del biòleg Jordi Palau, redactor del projecte. Huguet i Palau van explicar que l’objectiu no és només revertir la pèrdua de biodiversitat, sinó fer que aquesta biodiversitat sigui més rica, fent créixer el nombre d’espècies animals i vegetals.
La renaturalització no significa només eliminar les construccions i els conreus, perquè si fos així la tendència de l’indret a llarg termini seria quedar integrat en una massa forestal uniforme, sinó propiciar el desenvolupament d’hàbitats diferenciats i la sostenibilitat dels processos naturals.
Enderrocs al sector
Dintre de les accions per reconstruir l’ecosistema natural s’ha suprimit ja l’activitat agrícola d’una parcel·la cultivada, s’eliminarà una resclosa de la riera de Rajadell i es retirarà l’asfalt de l’aparcament de l’antiga discoteca Pont Aeri. A més, si arriba una subvenció demanada, s’enderrocarà l’edifici de la discoteca tancada el 2001.
En el cas de la discoteca, els treballs es podran afrontar si s’aconsegueixen les subvencions necessàries, que l’Ajuntament de Manresa ja ha sol·licitat en el marc dels fons Next Generation del Ministeri per a la Transició Ecològica.
L’altra gran pota és la vessant científica, educativa i divulgativa del projecte, que compta amb la col·laboració d’entitats, centres educatius i també de la UPC.
Abans de l’arrencada, la delegació del Bages de la Institució Catalana d’Història Natural ha inventariat les plantes de la finca, llistant-ne fins a 202 (es preveu que se’n puguin descriure encara una cinquantena més), i el Parc de la Séquia-Fundació Aigües de Manresa ha fet inspeccions de l’estat ecològic de la riera de Rajadell, al seu pas per la finca.
Sensors i drons
Per la seva banda, Creu Roja Manresa ha realitzat algunes jornades voluntàries per netejar la zona, com la que es va dur a terme per retirar ampolles de vidre que, després del tancament de la discoteca, havien quedat escampades per la finca. Un cop es posi en marxa, s’estudiarà l’àrea mitjançant uns sensors intel·ligents que desenvoluparà la UPC i que permetran determinar la qualitat de l’aigua, de l’aire i del subsol a temps real. També s’utilitzaran drons per fer vigilància de l’evolució de la vegetació de la zona.
Tot plegat, permetrà fer recerca i, a la vegada, divulgació i educació ambiental. Dos instituts de Manresa (Lluís de Peguera i Manresa Sis) ja s’hi han implicat, incorporant el projecte al seu pla d’estudis per tal que l’alumnat pugui treballar competències científiques d’una manera aplicada i real, realitzant també sortides sobre el terreny.
Amb la mateixa vessant educativa, altres entitats i centres com Meandre, l’Escola Agrària, Bages Biodiversitat o el Camp d’Aprenentatge del Bages s’han sumat al projecte aportant experiència, i traient-li també suc com a eina pedagògica que podran aportar als seus estudiants i associats.
Pla Estratègic del Cardener
El projecte de renaturalització s’emmarca en el Pla Estratègic del Cardener, un document que fixa les línies d’actuació al riu fins al 2030, amb l’objectiu conservar i augmentar la biodiversitat i la connectivitat ecològica del riu, millorar l’ús públic de la ribera i donar a conèixer els valors naturals i patrimonials de la zona.
El pla es va presentar el passat mes de novembre. És la primera vegada que l’Ajuntament de Manresa es dota d’un document d’aquesta tipologia.
