La Plataforma de Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran de Manresa es va reunir el 9 de març al Parlament de Catalunya amb diputats dels grups parlamentaris del PSC, Junts per Catalunya,En Comú Podem i Ciutadans per exposar "la urgent necessitat de construir la residència per a gent gran, al barri del Xup de Manresa" i, també, donar a conèixer la moció aprovada pel ple municipal de Manresa.

Els representants de la Plataforma van exposar als diputats i diputades presents a la reunió els motius que justifiquen la reivindicació i que es poden resumir en aquests arguments:

  • A Manresa tenim un dèficit tan gran de places públiques, en residencies, que genera una llista d'espera de dos anys, amb el patiment que implica, tant per la persona afectada, com per la família i cuidadors. Les places de residència pública, es redueixen a les 58 de la Residència de La Font dels Capellans, la resta són concertades i en total sumen 226 places distribuïdes en diverses residències de titularitat privada, la majoria sense ànim de lucre. La resta 220 places són privades
  • La manca de places públiques a Manresa comporta greus conseqüències per les famílies manresanes: descapitalització de l’economia familiar quan les famílies han d’assumir els costos una plaça privada; dificultats per assumir en l’àmbit familiar els treballs de cures de les persones grans quan no es disposen dels recursos econòmics per pagar una plaça privada; foment d’un mercat de treball irregular quan les famílies busquen persones que els ajudin, que no sempre estan prou capacitades i que sovint es contracten sense condicions dignes; desarrelament de les persones grans quan les famílies es veuen obligades a buscar places fora de la ciutat, etc.
  • Creiem que no n’hi ha prou amb augmentar el nombre de places concertades . Ha arribat el moment d'un canvi de model, no podem continuar refiant-nos només de la inversió privada, no podem continuar refiant-nos de la bona voluntat dels Ajuntaments, no podem continuar refiant-nos de les entitats sense ànim de lucre, ens cal prestigiar i basar les polítiques en la inversió pública i la gestió pública. La Generalitat com a administració competent, ha d’entomar aquest repte, fent un canvi en la planificació i la inversió, assumint la construcció, i la gestió de les residències, com a part de la solució.
  • Si continua la política actual de la Generalitat, la tendència a la mercantilització del sector s’accentuarà a Manresa, ja que els projectes privats iniciats fa poc, no trobaran prou mercat i buscaran captar diners públics, per garantir la sostenibilitat del seu projecte, cosa que produirà un empitjorament del model actual de privatització del servei.

Un cop escoltats els posicionaments dels diversos grups polítics presents a la reunió en relació amb els arguments exposats per la plataforma, la valoració de la Plataforma és la següent:

  1. Valorem positivament la postura defensada pels representats del Partit Socialista de Catalunya i de En Comú Podem. Ambdós grups coincideixen en afirmar que el problema que planteja la plataforma no és un problema de Manresa només sinó del conjunt de Catalunya i que cal posar fi a les polítiques practicades per la Generalitat al llarg de les darreres dècades pel que fa a les residències per a gent gran. En aquest sentit coincideixen amb la Plataforma en la necessitat de la Generalitat ha de fomentar la construcció i gestió pública de les residències. Afegint també la necessitat d’una major control pel que fa a la qualitat de les places concertades.
  2. El representant de Ciutadans va manifestar també el seu suport a la necessitat d’ampliar la dotació de places finançades amb diners públics a Manresa i en el conjunt de Catalunya, tot i que considera adequada l’actual política de concertació.
  3. Lamentem l’absència de representants d’ERC que no va ser justificada ni abans ni després de la reunió. Si que ho fa fer la CUP amb posterioritat a la reunió, oferint a la plataforma una reunió.
  4. Ens vam sentir totalment decebuts per la postura de la diputada de Junts per Catalunya. Va reconèixer la manca de places de residència a Manresa i arreu de Catalunya però responsabilitzant a l’anterior conseller (d’ERC) per la manca de planificació i va fer una defensa tancada de les polítiques privatitzadores que històricament han practicat els successius governs de la Generalitat en l’etapa convergent i actualment. La seva actitud va ser la d’una paret en la que rebotaven tots els nostres arguments.