Manresa té el triple de sòl dedicat a carreteres i vies que la mitjana estatal

Manresa té el triple de sòl dedicat a infraestructures de transport, que la mitja estatal. El 4,51% del terme municipal està ocupat per carreteres i vies ferroviàries enfront de l'1,47% de mitjana de l’Estat.

Segons l’Agenda Urbana 2030, l’alt percentatge de sòl que ocupen les carreteres «fomenta el transport privat i els accidents de trànsit».

A més, «l’excessiu ús del vehicle privat empobreix la qualitat de l’aire i provoca malalties respiratòries».

Segons el document estratègic, l’alta quantitat d’infraestructures de transport segons els indicadors específics, en comparació amb les de la resta de l’Estat, s’explica per la densa xarxa de carreteres que, aprofitant l'estructura radial del municipi, travessa el territori manresà. 

La localització de la ciutat, al cor de la Catalunya Central, la converteix en una peça clau dins de la comunicació entre la província de Barcelona i altres territoris.

Manresa es troba en una posició estratègica en la confluència d’importants eixos de la xarxa viària bàsica que vertebra Catalunya. La carretera C-16 (Eix Llobregat), la C-25 (Eix Transversal) i la C-55 (Eix Cardener) són les comunicacions principals que travessen el municipi i, en general, la comarca del Bages. 

Manresa també és el principal node de comunicacions de la comarca, concentrant-hi la gran majoria dels desplaçaments per activitats econòmiques.

D’altra banda, el fet que el terme municipal estigui travessat per una densa xarxa de carreteres augmenta la seva condició de barreres per a la biodiversitat.

La ubicació estratègica de Manresa dintre del país no es trasllada només a la xarxa viària, sinó també a la ferroviària. 

A Manresa coexisteixen dues operadores ferroviàries: Renfe i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Renfe i Adif són els responsables de la línia de rodalies R-4 que uneix Manresa i Sant Vicenç de Calders i de la línia R-12 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, que connecta l'Hospitalet de Llobregat amb Lleida passant per Barcelona i Manresa. A més, l’operadora estatal gestiona el servei de transport de mercaderies que arriba fins al port de Barcelona. 

La Generalitat gestiona el ramal R-5 de la línia Llobregat-Anoia. Al mateix temps, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya gestiona els dos ramals utilitzats pel transport de mercaderies que uneixen Manresa amb Súria i Manresa amb Sallent. Aquestes dues línies són la base del transport de sal i potassa que l’empresa Iberpotash extreu amb destinació a Martorell i al port de Barcelona.

Grans mancances

Mirant un mapa de la xarxa ferroviària de Catalunya es podria tenir la impressió que la ciutat gaudeix d’una posició privilegiada dins el sistema de comunicacions ferroviari, però aquesta impressió es constata com a falsa tan bon punt s’esdevé usuari d’algun dels trens que circula per Manresa. De fet, tan sols posant en relació els horaris amb les distàncies que els trens cobreixen, es desprèn que es tracta d’un servei ferroviari que presenta grans mancances. En termes de temps, de fet, la línia Barcelona – Manresa de la Renfe ha canviat ben poc des que fou inaugurada 150 anys enrere.

La densitat de carreteres i el mal servei ferroviari incentiva l’ús del vehicle privat. El percentatge de turismes i, especialment el de motocicletes és elevat, i fa que es registri una alta taxa de motorització, amb 545 vehicles domiciliats per cada 1000 habitants.

Subscriu-te per seguir llegint