Feia 54 anys que a Manresa no es vivia una celebració com la d’ahir. A 3/4 de 8 del vespre a la Baixada de la Seu hi havia un grup nombrós d’impacients que esperaven retrobar-se amb la Processó del Silenci, que havia estat la més important de la ciutat però que va desaparèixer l’any 1968. Pocs minuts més tard, es va començar a sentir el so dels tambors dels Armats de Manresa, que van fer l’aparició inicial i que, seguidament, es van col·locar en posició. Ara sí, es va fer el silenci. I les campanes de la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa van tocar les vuit, just en el moment en què s’obrien les portes de l’església. Va aparèixer la creu de guia i dos fanals que tenien la particularitat de ser els originals de l’última Processó del Silenci.

Manel Jiménez, cap de colla del Cos de Portants del Sant Crist, explicava que no havien sabut mai el motiu de la pèrdua de la processó, «però el que sí que teníem clar era que calia recuperar-la». I, de fet, afirmava, la intenció era que tornés per quedar-se.

Toc de trompeta, toc de tambor i els Armats van començar a balancejar-se sobre ells mateixos. Començava la processó, organitzada per l’Associació Reparadora i Cultural de Pius XI-Cos de Portants del Sant Crist, amb la col·laboració de la Venerable Congregació de la Verge dels Dolors i dels Armats.

Al darrere, immediatament després, ja sortia de l’església alçant-se imponent el segon pas de la processó, el Sant Crist amb el seu cos de portants, que anaven canviant cada determinats minuts a causa del gran pes de la figura. I, finalment, vestides de negre, el pas de la Verge dels Dolors.

Cap plaça amb multitud

Durant una hora i 35 minuts, i al pas de la processó, el públic situat en els diversos carrers del Barri Antic de Manresa emmudia. L’únic so era el dels tambors i bastons. A cada carrer i plaça s’hi reunia gent per veure el pas dels participants, però en cap cas una gran multitud com la que habitualment es congrega a la processó de Divendres Sant. A la part final, i de tornada a la Seu, gran part del públic ja havia marxat.

Però, per a Jiménez, el públic d’ahir va ser superior al que preveien: «Ens esperàvem menys gent i ha estat emocionant veure alguns carrers plens i persones, per exemple, amb la palma de la benedicció encara a la mà». De fet, explicava que fins a última hora van tenir penitents (persones que volien formar part del seguici de la processó) apuntant-se.

El cap de colla del Cos Portant del Sant Crist explicava que «segurament no tothom sabia que es feia una processó en Diumenge de Rams. És l’edició d’estrena i els principis a vegades costen». I argumentava la menor participació de públic perquè «és una processó molt més reduïda que la de Divendres Sant. De fet, si fos com l’original, podria ser, també, de grans dimensions».

Hi haurà una nova edició

Segons Jiménez, tradicionalment aquesta processó tenia 7 passos, un per cada pecat dels dolors. En la versió recuperada enguany només hi va haver el dels Armats, el Sant Crist i la Verge. Entre tots, sumaven 120 participants. Jiménez tenia clar que la Processó del Silenci tindrà continuïtat i una segona edició, l’any que ve: «La gent la coneixerà més i, a més, celebrant-se en Diumenge de Rams, quan el públic encara no ha marxat de vacances , s’afavorirà tenir més participants».

Ja de tornada, davant de la Seu, els Armats van fer un passadís perquè la resta de cossos i figures tornessin a entrar cap a l’interior de la basílica. Finalment, se’n van tornar pel mateix lloc per on havien arribat, per la Baixada de la Seu. La processó havia acabat.