La cotorra s'estén per Manresa i amenaça d'esdevenir un problema

El color verd de les plomes i el soroll que emeten, que és força estrident, els fa uns ocells molt reconeixibles. Són les cotorres, i a Manresa han anat guanyant terreny. De les espècies que n’hi ha, les que han arribat són la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer, informen el biòleg Ferran Fitó i Xavier Riera, de l’Institut Català d’Ornitologia. Ambdues són espècies invasores i, en el cas de Barcelona, s'han convertit en una font de problemes.

Mentre que quan van arribar a Manresa, la zona on se’n veien més era a l’entorn del riu, cada vegada més se les pot veure en arbres situats al centre de la ciutat. Per exemple, al carrer de Carrasco i Formiguera i a l’entorn de l’estació d’autobusos Manresa Alta.

Segons el Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya, la cotorreta de pit gris, pitgrisa o argentina és localment abundant, sobretot en nuclis urbans del litoral; té una presència més recent en nuclis de l’interior, i està en expansió. El mapa d’abundància d’aquest servidor constata que la zona del litoral de Barcelona és on n’hi ha més, però també en consten a la zona de Manresa. La mitjana anual d’augment és del 40% i del 2020 respecte del 2002, d’un 3.021%. Originària de l’Amèrica del Sud, les vies d’entrada i d’expansió han estat com a ocell de gàbia que o bé s’ha escapat o estava en captivitat i ha estat alliberat voluntàriament. Desplaça la merla i la garsa i pot causar danys a la vegetació; a cultius, principalment a fruites i verdures, i al blat de moro; i molèsties pels sorolls.

La cotorra de Kramer és una espècie originària de l’Àfrica i del sud d’Àsia que reprodueix el mateix patró que l’altra. Malgrat que també està en expansió, el nombre d’exemplars encara és petit. Té un augment moderat d’un 6% anual i, del 2020 respecte al 2002, d’un 364%. Com a espècie invasora, altera l’estructura de la vegetació i és una plaga per als cultius.

Fer el niu: font de problemes

Fitó remarca que són espècies que poden generar problemes. Per exemple, a l’hora de fer el niu.  

La cotorreta de pit gris fa els nius en estructures d’utilitat elèctrica, que pot malmetre. D’altra banda, hi ha el risc de caiguda dels nius que construeix, que poden arribar a pesar més de 100 quilos. A més a més, poden causar danys en arbres monumentals, en edificis i al mobiliari urbà. 

La cotorra de Kramer fa els nius en teulades d’edificis i en forats d’arbres tant urbans com rurals. Aquesta espècie s’ha convertit en una competència directa a l’hora d’aconseguir forats per niuar dels ratpenats i rapinyaires nocturns com el xot i el picot.

A Sevilla, al parc de Maria Lluïsa, la cotorra de Kramer, considerada una de les cent pitjors espècies invasores d’Europa, fins va ser objecte d’un estudi publicat el 2018 per la Royal Society Open Science segons el qual havia amenaçat una de les colònies més importants d’Europa del ratpenat gegant per prendre-li els nius. Amb el seu potent bec de color taronja i la seva astúcia, es va dedicar a destruir els refugis dels ratpenats. Un dels investigadors de l’estudi, de l’Estació Biològica de Doñana, suggeria com la tècnica més efectiva per erradicar-les eliminar-les a trets. Els grups ecologistes, amb el suport d’una part del consistori, ho van aturar. El sacrifici mitjançant trets es continua considerant el més eficaç... 

190.000 en 19 anys

Les cotorres no van començar a habitar a terres europees fins fa més o menys tres dècades. Des del 1986, quan va esclatar la seva popularitat com a animal de companyia, i fins al 2005, quan es va acabar la importació d’aus silvestres al territori de la Unió Europea, van entrar a l’Estat espanyol unes 190.000 cotorres de manera legal.

A Barcelona són coneguts els problemes que generen. El 2017 es parlava d’una població de més de 5.000 exemplars pel que fa a les cotorres argentines. Enguany, el cens ja les situava en més de 10.000. A la Ciutat Comtal, l’Ajuntament s’ha vist obligat a fer un seguiment dels nius que construeixen als arbres, sobretot en palmeres, per retirar-los, juntament amb les cries, així que es detecten, pel perill que poden suposar per als vianants si cauen daltabaix. L’any passat van arribar a retirar fins a 600 nius. 

Subscriu-te per seguir llegint